Reus té una seixantena d'habitatges turístics registrats per la Generalitat

L’existència de pisos de particulars que s’ofereixen en lloguer a turistes en èpoques vacacionals és un fet cada vegada més comú al territori. Les plataformes especialitzades en aquests tipus d’allotjament compten amb una gran oferta, tant d’habitacions com d’apartaments de privats que s’hi han d’inscriure. Aquests, però, també han de constar en el registre oficial que du a terme el Departament de Turisme de la Generalitat de Catalunya, que és qui regeix la normativa implementada el 2014.

Segons dades del govern català, a Reus hi ha registrats un total de 59 de pisos destinats a l’ús turístic. La xifra és considerablement baixa tenint en compte que a la comarca, comptabilitzats per la Generalitat, n’hi ha més de 5.000, la gran majoria dels quals es concentren en les localitats de la costa.

La seixantena d’habitatges comptabilitzats de manera oficial queda molt per sota de l’oferta que presenten els webs especialitzats en aquests tipus d’allotjaments turístics. A la plataforma d’Airbnb, el principal referent del sector, hi consten prop de 150 anuncis d’habitacions, pisos o apartaments que els particulars ofereixen als turistes. Això implica que gairebé el doble dels habitatges que hi ha a la ciutat són il·legals o al·legals, ja que escapen de la normativa vigent des del 2014 que regula aquest tipus d’activitat turística.

Tràmits a l’Ajuntament

Si un particular vol destinar alguna de les seves habitacions o la totalitat de l’habitatge a lloguer turístic necessita registrar-se a l’Ajuntament. El consistori valora la documentació i decideix si concedeix la llicència pertinent i, en cas afirmatiu, ho comunica a la Generalitat per a que aquesta l’afegeixi al registre. Fonts de Turisme expliquen que pot haver-hi «algun decalatge perquè l’Ajuntament no sempre envia la documentació al mateix temps que l’assigna, però aquest hauria de ser d’un, dos o tres pisos».

Si bé és cert que la diferència entre les ofertes a Reus publicades els webs i els registrats a la Generalitat és abismal, a la ciutat no s’ha generat cap problemàtica. Des del consistori expressen que «aquest format de servei turístic és positiu sempre que s’atenyi a la llei i que el seu funcionament no afecti les normes de convivència», i afegeixen que, fins a la data, no els consta «cap conflicte o problema derivat d’aquest tipus d’habitatges». Clouen considerant que qualsevol «iniciativa que generi activitat turística o econòmica de qualitat és benvinguda a la ciutat».

Una opció en augment

En els darrers anys han proliferat aquests tipus d’allotjaments. Així, a la capital del Baix Camp, s’ha doblat el nombre d’habitatges turístics registrats per la Generalitat, passant d’una trentena el 2016 a la seixantena actual. Fonts de Turisme exposen que aquest increment no ha d’estar vinculat a l’aparició de nous pisos, sinó al fet que aquesta activitat ja es duia a terme amb anterioritat i «els que estaven al mercat han fet el pas d’anar a l’Ajuntament per legalitzar-se, des que es va implementar la normativa que s’ha anat regularitzant la situació». Els portals especialitzats requereixen una inscripció i, en alguns casos, ofereixen un control però que en cap cas els converteix, directament, en legals.

En el cas de la capital del Baix Camp, la gran majoria d’habitatges en lloguer per a turistes es situen al nucli antic de la ciutat.