x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
24 º
9.36 Km/h
Les conseqüències de l'1-O
Els regidors de PP i C's marxen del ple però deixen senyeres i una bandera espanyola als seus escons.

L'Ajuntament de Reus rebutja l'aplicació del 155 amb els vot del PSC

Els regidors de PP i C's marxen del ple, però deixen senyeres als seus escons.

El públic omplia la sala de plens de l'Ajuntament de Reus.

L'Ajuntament de Reus rebutja l'aplicació del 155 amb el vot del PSC

El públic omplia la sala de plens de l'Ajuntament de Reus.

El ple de Reus rebutja l'aplicació del 155 amb el suport dels edils del PSC

Ciutadans i PP van marxar abans d’una votació que va donar el suport al Govern per fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre

Actualitzada 25/10/2017 a les 09:30

L’Ajuntament de Reus va aprovar ahir per unanimitat demanar al govern de l’Estat i als partits que li donen suport que aturi la suspensió de l’autonomia «que ja estan portant a terme i que volen reblar amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola».
Ho va fer en un ple extraordinari i convocat d’urgència en què els grups municipals de Ciutadans i del PP van marxar abans de votar-ho, deixant banderes espanyoles i catalanes davant dels seus escons. Van marxar entre aplaudiments i retrets d’una sala amb tots els seients ocupats i amb desenes de persones de peu, alguns amb banderes espanyoles i altres amb cartells demanant la proclamació de la República Catalana i l’alliberament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.


El ple va tenir moments de tensió fins i tot abans de començar, quan la regidora popular Dolors Comte va demanar a crits pel micròfon que tornessin a penjar el quadre del rei que havia estat retirat per membres del públic. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, va haver de mediar perquè ho fessin, i al llarg del ple va haver de recordar en diverses ocasions la prohibició d’expressar acord o desacord amb les manifestacions dels regidors davant les exclamacions que sortien del públic.

L’únic punt que contenia l’ordre del dia –a banda de la urgència– era una moció que també demanava donar el suport al govern i al parlament català per declarar la independència fent efectiu el mandat de l’1 d’octubre, i condemnar la «violació de drets fonamentals a Catalunya a través de les mesures repressives aplicades per l’Estat espanyol contra la població i les institucions catalanes».

La primera proposta es va aprovar amb els vots contraris del PSC i d’Ara Reus, i la segona amb l’abstenció del grup municipal dels socialistes. El PSC es va desmarcar del suport de la direcció catalana i estatal del seu partit mostrant el seu «rebuig total a l’article 155 i a les conseqüències que comportarà», en paraules del seu portaveu, Andreu Martín. Això no va impedir-los de rebre clatellades de banda i banda de l’hemicicle.

D’una banda la portaveu de la CUP, Marta Llorens, els demanava que aprofitessin «la oportunitat de tornar a les arrels del seu partit, formant part del bloc dels que volen marxar del règim del 78». De l’altra banda el portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Sánchez els retreia que proposar dialogar «amb colpistes» era «cedir a un xantatge», i que, juntament amb el PP, els socialistes «eren cuplables d’aquesta situació».

Des de les files del PSC, Martín incidia en la necessitat de la convocatòria d’unes eleccions  i d’esgotar les possibilitats de diàleg, aquesta última proposta defensada també al límit pel portaveu d’Ara Reus Daniel Rubio, que es va basar en uns sondejos «que indiquen que el 70,8% dels espanyols i el 77,2% dels catalans pensen que el diàleg és la solució. «Estem d’acord que la millor manera de solucionar-ho és el diàleg, però després de la declaració de la República Catalana», va respondre Llorens.

Tant PP com Ciutadans van coincidir en què el plantejament de la moció era «erroni», perquè «qui està suspenent l’autonomia és el govern català des que va vulnerar la Constitució i l’Estatut el 5 i 6 de setembre», fent referència a l’aprovació de la Llei del Referèndum i de Transitorietat Jurídica, i en què el procés ha portat «conseqüències econòmiques i fractura social».

Des de les files d’ERC, Noemí Llauradó va instar a «proclamar la República per aturar el 155», i va recordar una sèrie de greuges de l’Estat espanyol que dibuixen un «estat de setge», entre les que va destacar la intervenció dels comptes, l’obertura de correspondència, les detencions dels líders de l’ANC i d’Òmnium, així com de membres del govern català, o les càrregues policials de l’1 d’octubre.

En aquestes últimes va incidir també el PDeCAT per defensar la seva postura i criticar la dels partits que es manifestaven a favor del 155. «Estem discutint que segueixi valent el mateix un vot independentista que un vot no independentista», va afirmar Vilella. «Volen posar-nos un virrei o un governador posat a dit des de Madrid?», va preguntar, i va reblar: «Quant val la unitat d’Espanya? Sang? Anys de presó?».

Des de la formació taronja, Sánchez es va sentir interpel·lat: «El seu discurs està carregat de demagògia. Lamentem les càrregues policials, i ens entristeixen molt. No volem sang ni enfrontaments. Nosaltres mai hem parlat de lluita al carrer, i sí de democràcia».

Els partits independentistes van negar que hi hagués fractura social per culpa del procés. «En tot cas, aquesta ve arrel de les retallades i del sistema capitalista en què estem immersos», va manifestar Llorens, que va criticar que els diferents punts de la moció es votessin per separat.
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes