El Pla de l'Aviació 2030 vol potenciar l'Aeroport com a motor industrial

«Volem que esdevingui un aeroport pensat per a l’economia del Camp de Tarragona i del conjunt de la Costa Daurada. Que sigui un motor del turisme, però també de la química i dels serveis agroalimentaris. I que tingui un temps de connexió terrestre amb el Prat suficientment curt per funcionar com a aeroport complementari de la regió metropolitana de Barcelona». Segons el Secretari de Territori i Mobilitat i president d’Aeroports de Catalunya, Ricard Font, aquesta és la visió del futur Aeroport de Reus que desenvolupa el Pla Estratègic de l’Aviació a Catalunya 2030.

Abans que acabi l’any, el Govern preveu presentar l’estudi, que vol definir el futur del sistema aeroportuari català. Per a cada aeroport el pla fa un pronòstic de demanda quantitativa i qualitativa d’operacions, passatgers i mercaderies; una anàlisi de l’oferta d’infraestructura i de capacitat per identificar possibles colls d’ampolla; i una descripció de les actuacions i les inversions necessàries. S’està redactant des del novembre, quan es va adjudicar per 314.600 euros.

Gestió individualitzada

Segons Territori i Mobilitat, una de les condicions perquè l’aeròdrom reusenc –igual que la resta dels que gestiona Aena a Catalunya– pugui assolir tot el seu potencial és que hi hagi una gestió individualitzada. És a dir, que pugui fixar les seves pròpies tarifes i bonificacions comercials. «És el que passa al conjunt d’Europa. En aquest sentit, el sistema aeroportuari d’Espanya és una anomalia».

«Reus té grans professionals»

En aquest sentit, en el cas de l’aeroport de Reus, Font vol desvincular «el model, que és erroni i no ens ha agradat mai» amb la direcció regional de l’equipament, ara en mans de Vicenç Pallarès. «Vull destacar la predisposició del director a treballar conjuntament i a fer que la feina de promoció sigui un èxit compartit. Només en puc dir que són uns professionals excel·lents, que si tinguessin llibertat per poder fer polítiques pròpies i competir lliurement sense el control d’Aena i del govern de l’Estat, probablement tindríem un aeroport amb una qualitat homologada a nivell europeu».

L’Estació Intermodal, clau

La impossibilitat d’una ampliació futura de l’Aeroport del Prat –només es podria construir una pista guanyant terreny al mar, possibilitat inviable a nivell ecnomòmic i ambiental– obliga a que els aeròdroms de Reus i de Girona funcionin en el futur com a pistes complementàries del de Barcelona. Per tal d’aconseguir-ho, es necessita que el temps de connexió terrestre sigui suficientment curt perquè aquesta possibilitat sigui atractiva.

En aquest sentit, és imprescindible la construcció de la projectada Estació Intermodal ferroviària –que ara per ara no compta amb un calendari per part de l’Estat– per lligar els aeroports amb línies d’alta velocitat. «Aconseguiríem connectar l’aeroport de Reus i el del Prat en uns 35-40 minuts. Tindríem un sistema d’aeroports complementaris com tenen en pocs llocs d’Europa», afirma Font.

«El traspàs es decidirà l’1-O»

Fa temps que la Generalitat reclama sense èxit a l’Estat el traspàs de la gestió dels aeroports de Girona, Sabadell i Reus. Aquests no estan contemplats a l’Estatut, ja que es consideren d’interès general i s’exceptuen aquests equipaments. «El traspàs el decidiran els ciutadans el proper l’1 d’octubre», ha manifestat en aquest sentit Font, que ha avançat que en cas d’independència crearien consells d’administració per fer una gestió individualitzada d’aquests equipaments.