Diari Més

Jordi Mariné: Propietari de la botiga La Casa dels Clicks

«Els clients són bàsicament nens, però vénen estirats pels seus pares»

Ara fa cinc anys Jordi Mariné va obrir a Reus una botiga especialitzada en la venda de joguines Playmobil, on també hi fa diorames i tallers

A la botiga hi ha totes les referències del catàleg, que són més de quatre-centes.

«Els clients són bàsicament nens, però vénen estirats pels seus pares»Olívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

— Com l’haig de presentar?

— Com un enamorat dels Clicks. De petit només jugava a això. Després, de gran, se’m va presentar l’oportunitat de tornar al món del comerç després d’haver tingut un estanc. Amb la dona ens vam plantejar quina botiga posaríem, i llavors vaig decidir que el que m’havia agradat sempre eren els Clicks.

— Llavors es pot dir que La Casa dels Clicks és un somni fet realitat.

— Sí, perquè de petit ja somiava tenir una botiga de joguines. I quan vaig pensar a fer-ho realitat vaig decidir fer el que millor coneixia. M’hi havia aficionat, a través de l’associació Somosclicks, feia muntatges per a fires com la Montblanc... O sigui que sí, va ser un somni, quan vaig obrir. Ara de vegades sembla un malson, però vaja... [riu].

— Què hi té, a la botiga?

— Tots els Playmobil que hi ha en catàleg, quatre-cents i pico referències. També intento tenir alguna cosa descatalogada, i buscar el que em demana la gent, perquè al final, quan tens una botiga tan especialitzada, et demanen el que no troben en altres llocs, de vegades coses antigues o introbables. També intentem tenir alguna cosa extra, alguna novetat que surt abans a Alemanya que a la resta d’Europa, per exemple. A més, des de fa uns mesos tenim tovallons de festa de Gomà-Camps, de la Riba.

— Els vostres principals clients són els nens o els adults?

— Els clients són bàsicament nens, però vénen estirats pels adults que van ser clients en el seu dia. La joguina és per al nen en un 90%, però generalment és el pare o la mare qui estira el fill a comprar el que ells volien de petits. I després, hi ha 10-15% de clients que són adults que volen els Clicks per col·leccionar en vitrines o fer muntatges. Finalment hi ha un percentatge de compradors, que cada cop és més gran, que són clients esporàdics que volen un Playmobil que s’assembli a algú concret. Fa dies van venir a demanar-nos un Click que s’assemblés a una presentadora de Canal Reus Televisió. També en vam fer un de Sergi Roberto... i de vegades venen nuvis que s’han de casar i busquen personatges que se’ls assemblin.

— Es pot tenir un Playmobil de qualsevol persona imaginable?

— Sí, es pot fer gairebé tot. Hi ha qui fa autèntiques virgueries. Jo també vaig fent cosetes, el problema és que l’empresa no ho deixa fer, perquè hi ha unes normes de seguretat. Algun cop hem tingut problemes, per exemple amb un Sant Jordi que va agafar moltíssima volada, perquè el dia de Sant Jordi va sortir per TV3 i això va generar una demanda molt gran. Van trucar del Brasil a la fàbrica de València demanant Sant Jordis i van saltar totes les alarmes.

— Per què agraden tant, els Playmobil?

— Perquè pots representar el que vulguis. Els nens amb imaginació t’ho fan tot. De petits, que representen a la família, fins a animalades. És un joc que et desperta la imaginació. Fins i tot els psicòlegs els fan servir per veure com juguen els nens. És la representació de la vida en petit.

— Quins són els models clàssics i quins estan de moda?

— Els clàssics són sobretot els cavallers i castells, i les princeses. Els de l’Oest estan de baixa, perquè els nens ja no veuen pel·lícules de l’Oest i no saben què són. Pel que fa a les modes, enguany ha sortit la sèrie de romans i els deu primers dies va arrasar. Ara ha de sortir el dels Cazafantasmas, i a l’octubre, de cara a Nadal, el llançament estrella serà el de Cómo entrenar a tu dragón. Enguany Playmobil ha començat a comprar llicències de pel·lícules perquè Lego els ha avançat per l’esquerra amb Star Wars i Marvel. Jo crec que aquest és un bon camí, perquè al final els nens vénen a buscar el que veuen a les pel·lícules.

tracking