Diari Més

Un jutge veu «desproporcionada» la sanció per orinar a la via pública

Rebaixa de 250 a 100 euros una multa, recollida a l’Ordenança de Civisme, perquè la quantitat «no té una motivació concreta»

Un dels senyals actuals que indiquen les prohibicions al carrer.

Un jutge veu «desproporcionada» la sanció per orinar a la via públicaOlívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona ha rebaixat la sanció imposada a un veí de Reus per haver orinat a la porta d’un pàrquing, una zona considerada per la Guàrdia Urbana com a via pública, en entendre que la quantitat de 250 euros que se li reclamava per aquesta infracció, recollida en un dels apartats de l’Ordenança de Civisme, és «desproporcionada». L’article en concret, el número 19, prohibeix «fer necessitats fisiològiques com defecar, orinar o escopir en qualsevol dels espais públics» de la ciutat. El magistrat estima parcialment el recurs contra l’Ajuntament per la multa i apunta que «a la resolució administrativa no s’observa cap motivació per a la concreta sanció imposada, que no és el mínim legal» alhora que atén la reducció sol·licitada, fins als 100 euros.

Al moment d’aixecar-se l’acta que va acabar en sanció, al maig del 2015, l’Ordenança de Civisme de Reus es regia per un text anterior a l’actual i que fixava el límit per aquesta infracció en els 1.500 euros. Amb tot, la sentència, recent, es va emetre ja amb el nou text en vigor –tal com està ara, fruit del procés participatiu– i que va significar una rebaixa lineal de les sancions i col·loca ara el topall en els 1.200 euros.

La defensa del sancionat, encapçalada per l’advocada Montse Damián, mantenia que aquest ni havia miccionat ni tampoc, en tot cas, ho havia fet a la via pública sinó en un garatge. El jutge contempla, amb tot, que l’acte «queda verificat» per una doble via: la de l’expedient administratiu que consta a l’acta i la de la declaració de l’agent que va aixecar-la. El fet que aquesta prova disposi d’una «presumpció de veracitat reforçada» i que els testimonis que havien estat proposats per la defensa no van poder assistir a la vista, va desembocar en la conclusió del jutge que «els fets s’han de tenir com a certs i adequadament provats».

La mateixa Damián concreta que, de qualsevol manera, «nosaltres no consideràvem mai que aquell espai formés part de la via pública» i que «terceres persones també podrien haver confirmat que la persona sancionada no havia miccionat». El jutge estima en part el recurs per aquesta «desproporció» i fixa, en la seva sentència, la quantitat a abonar en només 100 euros, menys de la meitat de la xifra inicial.

El segon acte més denunciat

Miccionar al carrer és, dels que regula l’Ordenança de Civisme i segons les dades que es van posar damunt la taula en la darrera reunió de la Junta Local de Seguretat, un dels actes més denunciats, només per darrere del consum d’alcohol. Entre els anys 20014 i el primer trimestre d’aquest 2017 la Guàrdia Urbana ha aixecat un total de 548 actes per miccionar. Per beure a la via pública, n’ha aixecat 989. L’any que més actuacions relacionades amb l’«acte incívic» de miccionar a la via pública va iniciar la policia local va ser al 2016, fins a 257 en el marc d’un increment que es va reproduir en diferents conductes i que fonts municipals atribuïen, al seu moment, a una major vigilància dels fets d’aquest tipus. Tal com queda reflectit a les mateixes dades, l’incivisme, especialment vinculat a l’oci nocturn, continua sent la principal preocupació de la ciutadania en matèria de seguretat. Beure alcohol, miccionar, generar brutícia, generar sorolls o mantenir relacions sexuals a la via pública són les «actituds incíviques» que Guàrdia Urbana vincula a la festa.

El text, recorregut al TSJC

A finals del passat 2016, la CUP, l’Associació Reus Som Útils i l’Associació Cultural Despertaferro van tornar a portar l’Ordenança de Civisme de Reus davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els cupaires formalitzaven aquest recurs perquè el text actual «gairebé no s’ha tocat» respecte a l’anterior. Aquest és el segon cop que la normativa arriba als jutjats, després que, l’any 2014, els mateixos tres actors, per una banda, i vuit entitats islàmiques del territori, per l’altra, recorreguessin el text aprovat per CiU i PP.

tracking