Dos restauradors reusencs són pares d'un dinosaure de 120 milions d'anys

Els baixos del número 5 al carrer Riudecols de Reus han esdevingut bressol, en les últimes setmanes, d’un dinosaure. Comparteixen la paternitat el restaurador de béns culturals, especialitzat en material arqueològic i paleontològic Ferran Guinovart i l’escultor i conservador Àlex A. Vall d’Avall Creació, Conservació i Restauració. Tots dos han donat forma, en uns 45 dies, a la recreació a escala real d’un iguanodont: un dinosaure fitòfag –que s’alimenta de vegetals– del cretàcic que va viure fa entre 120 i 130 milions d’anys. N’han fet, però, només el cap, del que és el segon dinosaure descrit formalment de la història i que va tenir representants de la seva espècie a Estats Units, Europa o Àsia. Era l’encàrrec del Museu de Cinctorres-Dinomania i de l’ajuntament del municipi, a la comarca dels Ports, a Castelló, i de què també va fer casa seva el gènere iguanodont. Cinctorres, on fa anys que es duen a terme tasques d’excavació al jaciment cretàcic Ana, on s’ha identificat una presència significativa d’aquest dinosaure, volia mostrar-lo en detall per difondre’l, i és per això que va anar a buscar Guinovart i Vall.

Tot prenent com a model «la pròpia descripció científica del dinosaure i la informació que vam buscar», concreten, l’un i l’altre van iniciar la gestació del projecte que ahir mateix, al seu taller, començaven a pintar, sempre a mà per aconseguir «un aspecte el més natural i realista possible», a primera hora de la tarda. En total, abans de lliurar-lo, hauran estat «sis setmanes, a jornada completa» de feina per donar lloc al bocí d’iguanodont. «Després d’investigar força i documentar-nos degudament sobre les formes i proporcions del cap de l’animal», els restauradors van partir d’una estructura bàsica d’espuma de poliuretà tallada a mida natural sobre la qual van fer un revestiment de fibra de vidre i resina.

Aparença orgànica i realista

Arribats a aquell punt, van donar textura a la pell del dinosaure per ajustar la seva aparença a la que va tenir al cretàcic, i el mateix procediment es va portar a terme amb el bec i les faccions de l’animal. Igualment a mà i amb l’objectiu de «donar-li a la pell el toc orgànic i realista». Els ulls es van fer a mida al propi taller i es va afegir al conjunt, finalment, un suport al final del coll per poder subjectar la reproducció a la seva localització final. D’aquí a poc, ja enllestit, l’iguanodont emprendrà camí al Museu de Cinctorres-Dinomania per ser exposat.