Diari Més

Cas Innova

​El jutge imposa una fiança per responsabilitat de 8 milions d'euros als imputats pel cas Innova

Manté l'acusació de prevaricació, malversació de cabals públics i blanqueig de capitals a l'exalcalde, Lluís Miquel Pérez, Josep Prat i diversos exregidors

Una imatge d'arxiu de Josep Prat, als jutjats de Reus.

Prat acusa el CatSalut de pagar Manté i Batesteza inflant contractes d'InnovaOlivia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L'exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, l'exdirector d'Innova, Josep Prat, l'exdirectora financera i la secretària del hòlding d'empreses públiquesi tots els exregidors municipals que van participar en la junta general de la societat municipal hauran de fer front, cadascun d'ells, a una fiança de 8.000.000 d'euros en conceptes de responsabilitat pecuniària per la imputació dels delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i blanqueig de capitals que els manté el jutge Diego Álvarez de Juan, titular del jutjat d'Instrucció número 3 de Reus. Aixíes desprén de l'acte del 4 de juliol en base al qual es feia l’aixecament del secret de sumari d’una de les peces del cas, la número 1.

El jutge ha decretat el 30 de setembre de 2016 com a data límit perquè es faci efectiu el pagament de les fiances imposades. Aquesta data també és la que el jutgeha establert com a màxim per a poder interposar recurs de reforma o apel·lació a l'acte dictat pel jutge. En aquest cas, el termini és molt més ampli del que és habitual perquè, segons que assenyala el jutge, «aixecar el secret de les actuacions després de tant temps i exigir una fiança en el termini d'una audiència o obligar a interposar un recurs en el termini de 3 o 5 dies, podria suposar una rebaixa considerable del dret a una tutela jurídica efectiva». En definitiva, considera que, d'acord amb el temps passat, no donar un temps prou llarg representaria una indefensió pels acusats.

Lapart processal que ara s'ha fet pública correspona la peça número 1 del denominat cas Innova. Aquesta peça, en essència, és la que considera com a fet delictiu que l'Ajuntament de Reus, a travésde la societat d'empreses municipals Innova(de la qualeren consellers els membres de la corporació local) concedís un aval per import de 3.000.000 milions d'euros a l'empresaShirota Functional Foods SL.

Shirota es va constituirel 17 de maig de 2007 i els socis fundadorsde la nova societat van ser l'empresa La Morella Nuts SA, amb una participació del 48% (representada per Joaquim Barriach Sugrañes); Innova, Grup d'Empreses Municipals de Reus SL, amb una participació del 40% (representada per Lluis Miquel Pérez Segura); Tecnoparc Reus SA, amb una participació del 8% (representada per Josep Morató Clarasó i Àngel Cunillera Zarate); la Universitat Rovira i Virgili, amb una participació del 2% (representada per Francesc Xavier Grau Vidal) i l'Hospital de Sant Joan de Reus SAM, amb una participació del 2% (representada per Alexandre Martínez Medina).

Ajuda a un projecte subvencionat

La raó per la qualInnova va decidir participar en la creacióde Shirota, d'acord amb el que el jutge recullen les diligències, va ser la de donarsuport a l'empresa La MorellaNuts, que haviaaconseguit una subvencióper participar en un projecte del Ministeri de Sanitat, denominat Cenit. Per desenvolupar el projecte, l'empresa necessitava una injecció econòmica que és la que finalment va acabar aportantInnova. Segons que recullen les diligències, els tres milions d'euros que representa l'àval de les empreses municipals representaven, de fet,la totalitat de l'import econòmic que La Morella necessitava per assumirel projecte subvencionat.

Les diligències exposadespel jutge determinen que l'aportació econòmica municipal a Shirota es va fer, per part dels responsables d'Innova i del seu president, l'exalcalde Lluís Miquel Pérez, de manera poc transparent de manera intencionada. Segonsl'acte, Pérez va amagar als membres de la Junta General d'Innova que en la constitucióde Shirota ja s'havia establertel suport financerde 3.000.000 d'euros i, segons el jutge«aquest exercici de manca de transparència converteix a tota aquesta actuació administrativa en indiciàriament delictiva».

L'aportació dels 3 milions d'eurosd'Innovaa Shirotaes va concretaren la concessió d'unàval a una operació de crèdit a llarg termini concertadaamb el Banco Popular Español per un valor de 2.700.000 euros i en una pòlissa de crèdit de 300.000 euros amb la Caixad'Estalvis i Pensions de Barcelona. Malgrat que era preceptiva la seva aprovació per la Junta General d'Innova, cap de les dues operacionses van informar a la juta celebrada el febrer de 2008, i tampoc, segons indica el jutge, se'n va informar «posteriorment». El jutge considera que la participació d'Innova a Shirota es va fer d'esquenes al plenari de l'Ajuntament de Reus.

Segons les diligències exposades pel jutge«a més de l'obscurantisme en tota l'operació, consten indicis de què l'objectiu era afavorir a la mercantil La Morella Nuts. L'objectiu va ser descapitalitzar Shirota i absorbir tot el seu patrimoni per a sanejar els comptes de la Morella Nuts». L'objecte social d'acord ambl qual es va crear Shirota era el de la 'posada a punt de metodologies per al disseny d'aliments essencialment nous i d'aliments funcionals així com la comercialització de serveis tecnològics a altres empreses alimentàries que consistirien en el disseny de principi a fi de nous aliments amb propietats funcionals»

Propietat intel·lectual i beneficis

Els beneficisd'aquesta nova societat havien de ser per les patents generadesgràcies a la innovació i el desenvolupament del projecte Cenit. La realitat, però, és que, d'acord amb que assenyala l'acte judicial, la Morella Nuts es va reservar tots els drets de propietat industrial intel·lectual. Això representava que malgrat que existia un acord que establia un repartiment compartit de la titularitat dels productes que es generessin, a l'hora de la veritat, tot quedava en mans de La Morella.

Shirota no va aconseguir cap resultat (va acumular unes vendesde 155.000)i l'empresa va ser liquidada. Segons el jutge, el dany patrimonial sofert per Innova finalment va ascendir a 3.103.201,20 euros. La Morella Nuts, que participava en el 48% de Shirota, es va vendre a la multinacional Barry Callebaut (afinals de 2011) sense que aquestatransmissió hagi repercutit de cap manera a la viabilitat de Shirota.

L'acte del jutge Diego Álvarez fa un especial incís a determinar que, almenys entre els anys 2007 i 2011, els pilars que permetien el funcionament diari d'Innova eren el seu director General, Josep Prat; la directora Econòmica i Financera, Ester Ventura i la secretària de l'hòlding d'empreses municipals, Natàlia Torrell. Aquests, juntament amb l'aleshores alcalde de Reus i Conseller Delegat d'Innova, Lluís Miquel Pérez, eren, segons el jutge, les «figures essencials d'un entramat d'empreses municipals que presumptament estava dissenyat perquè no hi hagués cap mena de control».

Pel que fa als integrants de la Junta General d'Innova, és a dir, als regidors que en aquell moment constituïen l'equip de govern (PSC, ERC i ICV), la imputació que manté el jutge és a causa, segons assenyala, «per una presumpta ignorància deliberada, que van permetre, en l'exercici d'aquesta ignorància, que diversos milions d'euros sortissin de les arques municipals cap a Shirota i amb la presumpta finalitat d'acabar engrandint el patrimoni de la Morella Nuts.»

Llistat d'imputats:

Exalcalde de Reus i expresident del Consell d'Administració d'Innova:

Lluis MiquelPérez Segura

Exdirector d'Innova:Josep Prat Domènech

Exdirectorafinancera d'Innova:Ester Ventura Ruché

Exsecretària d'Innova: Natàlia Torrell Vidal

Exregidors i responsables polítics: JordiBergada Masquef, Alex Martínez Medina, Josep Ortiz Castellón, Empar Pont Albert, Daniel Pi Nova, Maria MisericòrdiaDosaiguas Pérez, María Rosa Garrido Arcones, Maria Teresa Pallarés Piqué, Carles Salas Martí, Joan Anton Verge Guarch, José Magrazo Escuin, Martina Garcia Frontera, Ernest Paris Just i Pilar Pérez López.

tracking