Uns 350 veïns de l'entorn de la Sedera signen contra el projecte de pàrquing

«Hem aconseguit que, de moment, s’aturi tot, i tenim prevista una reunió a tres bandes amb l’Ajuntament i Solvia». Són paraules d’Alfonso Berbel, president de l’Associació de Veïns del barri Monestir i portaveu de la Plataforma Salvem la Sedera, reactivada recentment per oposar-se a la determinació de Solvia –la filial immobiliària del Banc Sabadell i propietària dels terrenys on s’ubica l’antiga fàbrica tèxtil– d’enderrocar l’edifici o, en darrer terme i si aquest acabés anant a terra, també a la proposta en què treballa el consistori per tal que al solar resultant s’hi ubiqués una zona verda o un aparcament. El col·lectiu posava en marxa a finals del passat mes d’abril una campanya de recollida de signatures «entre els que vivim aquí i, per tant, estem afectats» per fer manifest el rebuig a aquest darrer extrem i alhora reclamar «veu i vot» en el projecte que ocupi l’espai resultant de la desaparició de la Sedera. En vint dies, manté Berbel, ja són més de 350 les rúbriques que, «obtingudes porta per porta i als comerços del barri», avalen la postura de la plataforma.

Aquesta, segons el seu portaveu, està citada durant el matí d’avui mateix amb Solvia en una trobada en què també tindrà presència l’Ajuntament i que servirà als veïns «per plantejar una sola pregunta, que és la que ens interessa i és molt senzilla: per què s’enderroca la Sedera?». En paral·lel, la plataforma ha fixat per al proper dia 18 de maig i a les instal·lacions de l’escola Pare Manyanet l’anunciada assemblea veïnal on «s’informarà els assistents de com està el tema» i s’afegiran les signatures «dels qui encara no han tingut ocasió de sumar-se». La intenció del col·lectiu passa per, un cop tancada la campanya, presentar aquestes firmes davant l’Ajuntament per tal que «ens doni suport en allò que volem, que és que, si la Sedera desapareix, el solar pugui acollir habitatges de planta baixa i, si no ho fa, un museu de Setmana Santa, una residència de gent gran o un equipament útil per al barri».

Es dóna la circumstància que el futur definitiu del solar resta pendent de la configuració del nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), que hauria de portar de la mà una requalificació d’aquest sòl industrial. Amb tot, la Plataforma Salvem la Sedera, que anunciava tres setmanes enrere que Solvia enderrocaria de manera «immiment» i en el termini màxim d’un mes l’antiga fàbrica, no té tant clar ara que es consumi la demolició i recupera la reivindicació que «no vagi a terra. La Sedera avui dia està tancada i segellada i estamolt bé. Ara tenim una certesa, una seguretat, i de l’altra manera tindrem un solar que estarà buit però també ple d’incerteses».

L’esperança que no vagi a terra

El mateix Berbel reitera que «no volem el pàrquing de zona blava en què pensa l’Ajuntament, ho descartem totalment» i diu que, «si la Sedera s’arriba finalment a enderrocar, voldríem que d’entrada es tanqués curosament i que fos Solvia qui s’encarregués del seu manteniment i de la neteja». El portaveu de la Plataforma Salvem la Sedera manté, arran de la reunió que assegura que ha de produir-se amb la immobiliària del Banc Sabadell, l’esperança que «potser aconseguim que no l’enderroquin» i confia que, de qualsevol manera, «tinguem alguna cosa a dir i trobem una solució que satisfaci tothom».

La pròpia Solvia refermava fa escasses setmanes la decisió de fer desaparèixer l’edifici, després d’enviar un equip d’operaris al recinte per reemplaçar l’accés de vehicles al tancat, col·locar cadenats a totes les portes de les estances de la Sedera, retirar runa acumulada, totxanes i teules, i netejar restes de vegetació i escombraries. Fonts de la immobiliària apuntaven en aquell moment que «la idea inicial no ha canviat» i que l’objectiu de les feines era «mantenir l’espai en bones condicions».