Diari Més

Salut

Substituir carn vermella per llegums, peix o ous redueix el risc de la síndrome metabòlica

Consumir molta carn vermella representa un 27% i un 37% més de risc de patir síndrome metabòlica

Substituir carn vermella per llegums, peix o ous redueix el risc de la síndrome metabòlica

Substituir carn vermella per llegums, peix o ous redueix el risc de la síndrome metabòlicaBlog de cuina

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

En persones amb un alt risc cardiovascular, el consum excessiu de carn vermella i carn vermella processada s'associa a tenir un 27% i un 37% respectivament de risc més alt de patir síndrome metabòlica en comparació d’aquelles que rarament en consumeixen. Substituir-ho per aliments com la carn blanca, llegums, peix i ous s'ha relacionat amb un menor risc de patir síndrome metabòlica. Aquests resultats es publiquen a la revista científica Clinical Nutrition, en el marc de l’estudi PREDIMED (Prevenció amb dieta mediterrània).

La síndrome metabòlica es defineix com un conglomerat de factors de risc com l’obesitat abdominal, hipertensió arterial, nivells baixos de colesterol HDL en sang, nivells alts de triglicèrids i concentracions elevades de glucosa en sang. Es calcula que una quarta part dels adults en països desenvolupats presenten aquesta condició. S’ha demostrat que les persones amb síndrome metabòlica presenten dues vegades més risc de morir per un atac de cor o una embòlia cerebral (accident cerebrovascular) que aquelles que no la presenten.

Les carns vermelles tenen un alt valor nutricional per a l’organisme, perquè hi aporten proteïnes, ferro i vitamina B12 en particular. Però malgrat l’alt valor nutritiu, diferents estudis han relacionat recentment el consum excessiu de carn vermella amb malalties com la diabetis tipus 2, la malaltia cardiovascular i el càncer. No obstant això, encara hi ha poca evidència científica que doni suport a associar-la amb el risc de patir síndrome metabòlica. L’any 2010 un estudi liderat per investigadors de la Unitat de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili ja va observar que les persones de Reus-Tarragona que van participar en l’estudi PREDIMED i consumien força carn vermella i carn vermella processada tenien més risc de patir síndrome metabòlica, després d’un any de seguiment.

Carn vermella i síndrome metabòlica

Els resultats que es descriuen en aquesta publicació mostren que els participants que consumeixen molta carn, especialment la vermella i la vermella processada, presenten respectivament un 27% i un 37% més de risc de patir síndrome metabòlica, en comparació d’aquells que en mengen poca. Els participants amb un consum més elevat de carn blanca tenien fins a un 17% menys de risc. La publicació també conclou que el fet de substituir una ració de carn vermella i carn vermella processada per una ració d’un aliment alternatiu ric en proteïnes com la carn blanca, peix, llegums i ous s’associa a tenir menys risc de patir síndrome metabòlica. Aquesta dada reforça la importància de seguir una alimentació variada que inclogui aliments alternatius i més propers a la dieta mediterrània. És a dir, el consum de carns vermelles i processades amb una freqüència de fins a una o dues racions a la setmana està recomanat i no s’associa a més risc de síndrome metabòlica. No obstant això, el consum diari desplaçaria la inclusió d’altres aliments rics en nutrients essencials com el peix, els llegums i la carn blanca que, com han comprovat els investigadors, protegeix el desenvolupament d’aquesta síndrome.

En aquesta recerca es van analitzar les dades de 1.868 participants d’entre 55 i 80 anys sense síndrome metabòlica a l’inici de l’estudi però amb un alt risc cardiovascular. Els resultats reforcen la hipòtesi que la carn vermella i els processats promouen el desenvolupament de síndrome metabòlica si es consumeixen en excés. S’han suggerit diferents mecanismes per explicar l’existència d’aquesta associació, sobretot per a les carns processades, ja que són riques en sal, ferro i nitrits/nitrats. De tota manera, els investigadors afirmen que es necessiten més estudis clínics per poder afirmar amb rotunditat aquesta associació.

tracking