Al Vendrell, tots contra el PSC

Les eleccions municipals a la capital del Baix Penedès es presenten com una lluita entre el Partit dels Socialistes (PSC) i la resta de candidatures. És un context assumit per tots els contendents, tant el PSC, que té com a objectiu aconseguir la majoria absoluta, com els partits que han estat a l'oposició, i que no amaguen que els caldrà una suma de forces per desbancar els socialistes.

Kenneth Martínez repeteix com a candidat del PSC després dels bons resultats del 2019, any en què agafava el relleu d'una figura quasi totèmica al Vendrell, Martí Carnicer. Els socialistes van obtenir prop de 4.000 vots (un 27,1%) i van doblar el nombre de regidors fins a arribar als vuit. Els tres que faltaven per la majoria els van aconseguir amb un pacte amb Ciutadans i amb el partit municipalista de les platges, l'AVP-FIC.

Però els socialistes carregaran bona part del desgast dels quatre anys de govern. D'una banda, perquè, en consonància amb el context general, Ciutadans ha acabat evaporant-se i ni tan sols presentarà candidatura al Vendrell. De l'altra, perquè l'AVP de Bàrbara Peris ha patit nombroses escissions i fuites que faran difícil que torni a assolir representació.

Amb tot, el govern encapçalat per Martínez ha sabut treure rèdit del fet que, per primer cop en molts anys, es va trobar un consistori prou sanejat per poder invertir de nou en la millora de l'espai públic. D'aquesta manera, la principal obra de govern s'ha concentrat en el que han anomenat la transformació urbana de la ciutat, ampliant l'illa de vianants en diferents punts del centre i fent-la arribar fins a l'altra banda de la riera de Bisbal, a través del pont de França.

També s'han potenciat els carrils bici i s'ha donat prioritat als vianants al nucli antic, una aposta que volen mantenir en el pròxim mandat. Tot i el sotrac que va suposar la pandèmia per tots els governs, el del Vendrell va poder aprovar un pla de reactivació per donar ajuts a comerços i empreses.

Potser la principal pedra a la sabata l'han tingut als nuclis marítims, on les polèmiques s'han succeït una rere l'altre. La renúncia a les banderes blaves, la decisió de tancar l'aigua a les dutxes o el pla de renaturalització que provocarà la retirada de nombroses palmeres han suposat moltes crítiques entre els veïns de Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs. Partits com Podem o Primàries (ara Junts) han mirat de fer forat en aquests nuclis, recollint signatures contra les decisions del govern.

Tot i que aquests han estat els dos partits de l'oposició més bel·ligerants, el principal rival dels socialistes serà la coalició que conformen de nou ERC i Som Poble (un conglomerat de partits d'esquerra entre els quals hi ha la CUP). El 2019 van obtenir 3.200 vots i sis regidors, confirmant-los com la principal alternativa als socialistes. La seva ha estat una oposició menys agressiva, cosa que els ha valgut crítiques, però presenten un candidat amb pedigrí, Alfonso González Bondia, Doctor en Dret per la URV i que recentment va tenir responsabilitats a l'àrea d'Afers Europeus de la Generalitat.

Just darrere se situen en la cursa electoral Junts i En Comú Podem. Els primers, amb Josep Maria Llasat com a cap de llista, estan convençuts que podran augmentar l'únic regidor que Primàries va treure el 2019. El partit lila estrena l'ex diputada Yolanda López com a alcaldable, amb la intenció de recuperar els vots que van perdre fa quatre anys. L'AVP de Bàrbara Peris buscarà mantenir la representació en un context, a priori, advers.

La resta de formacions maldaran per poder entrar al consistori, especialment un PP que el 2019 en va quedar fora per primer cop en molts anys, i que presenta una cara nova, Alexandre Barrera. Ara el Vendrell Pacte Local, amb Lídia Rodríguez, Som Identitaris (hereus de PxC), amb Israel Carrion, i Vox, amb Antonio Moreno, faran el segon intent després de fallar fa quatre anys. Les dues novetats són el partit Fem Vendrell, amb Mar Vázquez de candidata, i Valents que, amb Pep Tuá al capdavant, buscarà retenir part del vot orfe de Ciutadans.