Diari Més

Successos

Els furts amb el mètode Teletubbie es disparen després del confinament

Les lladres s’acosten a la víctima, habitualment homes d’edat avançada, els abracen i els enganyen per robar-los les joies

Una imatge d'arxiu del 2018 on es mostra el 'modus operandi' de les lladres.

Els furts amb el mètode Teletubbie es disparen després del confinamentMossos d'Esquadra

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els robatoris mitjançant el mètode Teletubbie o Mimoses s’han incrementat d’una forma molt notòria després del confinament. Així ho explica a Diari Més el sots-cap de l’Àrea Bàsica Policial del Baix Penedès, Robert Perlado, qui detalla de què es tracta aquest tipus de robatori, com es produeix, quines són les víctimes potencials i què es pot fer per a intentar evitar-lo.

«Se’n diu mètode Teletubbie o Mimosa perquè les delinqüents, que són gairebé sempre dones, s’acosten de forma carinyosa a la víctima», detalla el sots-cap. De fet, cal recordar que els Teletubbies és aquella sèrie infantil de televisió en la qual, constantment, deien els uns als altres: «Fes-me una abraçada!». D’aquí, el nom de la tipologia del robatori.

Perlado continua explicant que «s’acosten a les víctimes enganyant-les, els diuen que són família seva o coneguts». Quan hi són a prop i «aprofitant el moment del contacte, de manera molt lleu els roben les cadenes que porten penjades al coll i també rellotges». Es tracta de moviments molt ben pensats i entrenats que, en la gran major part de les ocasions, acaben amb èxit per part dels delinqüents. Així, es fan amb un botí que, després, encara que sigui de forma il·legal, acaben venent. Els robatoris de joies amb aquesta tipologia d’actuació han estat força freqüents en els darrers anys i, segons apunta Perlado, «s’han incrementat molt des que va finalitzar el confinament». De fet, segons el mossso, «durant els tres mesos de confinament no hi ha hagut cap fet penal relacionat amb el robatori mitjançant el mètode Teletubbie. Els robatoris a gent gran a l’àrea del Penedès han estat nuls durant l’esmentat confinament, però ara s’han reactivat, i amb molta força».

Perlado detalla que són un tipus de robatoris que «es realitzen bàsicament a l’estiu, on la gent exposa més les seves joies, mentre que a l’hivern, com anem més abrigats, és molt més complicat que es produeixin aquests tipus de delictes».

La forma de robar les cadenes d’or és més òbvia que la dels rellotges. «Primer, la noia s’acosta a la víctima, l’abraça, li passa la mà pel coll i li pren la joia deslligant-li», explica el mosso. Però com ho fan amb els rellotges? Segons Perlado, «es tracta d’un modus operandi molt més sofisticat. Fan un treball previ d’estudi de la víctima, que ha de ser una persona gran i que porti un tipus de rellotge que es pugui sostraure fent un click». O sigui, que hauria de ser d’un material que no fos pell o plàstic, per exemple. El mosso continua explicant que «tenen diverses maneres d’acostar-se a la víctima. Els poden preguntar per l’adreça d’un hospital o similar i, en el moment en el qual la víctima respon, el delinqüent se li acosta i, també abraçant-lo, li pren el rellotge».

Els consells dels Mossos

Evitar al cent per cent aquests robatoris o furts és molt complicat. El que sí que poden detallar els Mossos és com es pot prevenir que passi. «No s’ha d’anar a la platja amb joies, ni exhibir objectes de valor quan una persona vagi sola», detalla el policia, tot afegint que «hem de ser una mica desconfiats ja que, quan hi ha un acostament físic, hem de demanar la distància. Ara, ho tenim millor amb les mesures pel coronavirus i, sobretot, no hem de permetre que cap desconegut ens abraci», diu el sots-cap.

Normalment, aquest tipus de delinqüents no actua sol. «Són grups de dues o tres persones. Com a mínim, una dona que va a fer l’abraçada i un home que l’espera al cotxe», diu Robert Perlado, qui avisa que, «en tractar-se d’un furt, si no hi ha violència les penes van de sis a divuit mesos, però ells ja saben que no han d’actuar amb violència. Acostumen a ser gent amb molts antecedents». Quan tenen el botí, «el fonen o el posen a la venda fora del territori», amb què la joia no acostuma a tornar al propietari.

tracking