x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
29 º
11.16 Km/h
Memòrica històrica
Els camps de concentració amb més morts catalans són Mathausen, amb 101 morts, i Gusen, que depenia de l'anterior, amb 898.

Un de cada quatre espanyols morts als camps nazis era català

Imatge és de l'alliberament del camp de Mauthausen per les tropes nord-americanes, el 5 de maig de 1945.

Wikipedia

Dos calafellencs, reconeguts com a víctimes dels camps d'extermini nazis

Ferran Romeu i Ferran Tetas van morir a Gusen els anys 1941 i 1942
  • Redacció

Actualitzada 14/08/2019 a les 17:15

Els calafellencs Ferran Romeu Just i Ferran Tetas Miró han estat reconeguts oficialment com a víctimes dels camps d’extermini nazis. Tots dos van morir al camp de Gusen, annex al de Mauthausen, els anys 1941 i 1942, respectivament. El reconeixement ha aparegut en una resolució publicada al Butlletí Oficial de l’Estat, que pretén aportar si més no una reparació simbòlica.

Ferran Romeu havia nascut el 15 de desembre de 1906 i va morir a Gusen el 20 d’agost de 1941. Mentre que Ferran Tetas va néixer l’1 de setembre de 1897 i la data que consta de la seva mort és el 29 de novembre de 1942, al mateix camp d’extermini.

Mauthausen, i subsidiàriament Gusen, és un dels camps més representatius per als espanyols víctimes del nazisme. La major part de presos espanyols que van fer cap a camps de concentració van acabar allí. Eren republicans que, en acabar la guerra civil espanyola, s’havien exiliat a França, on van ser capturats pels alemanys. Des de 1938, la policia franquista i la Gestapo col·laboraven en la seva persecució i uns 9.000 republicans van ser deportats als camps. Sovint a títol d’apàtrides, ja que Franco els havia negat la nacionalitat.

Ara, el BOE ha publicat un llistat de 4.427 víctimes mortals dels nazis. Fins ara, bona part no constava com a difunts i no podien ser inscrits com a tals al registre civil. Aquesta publicació permetrà fer-ho, si les famílies ho volen, i, segons el ministeri de Justícia, això permetrà fer-ne una reparació simbòlica. La informació també permetrà a les famílies saber què va passar als seus parents deportats, ja que el que saben moltes es limiten als relats generals dels supervivents i a la tasca d’historiadors i grups de recuperació de la memòria històrica.

La llista s’ha elaborat a partir dels certificats de defunció que França va proporcionar a Espanya a principis de la dècada de 1950. El règim franquista va ocultar aquesta informació per evitar que les famílies poguessin fer reclamacions a Alemanya. A més de la documentació proporcionada per França fa prop de 70 anys, a la llista hi figuren uns 700 noms provinents de la recerca històrica. Es creu, però, que poden faltar altres centenars de casos.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Dos calafellencs, reconeguts com a víctimes dels camps d'extermini nazis
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes