Diari Més
Lluís Camell

Càmera de televisió, fotògraf documental i retrat

Societat

«Al Japó tot és estimulant, les primeres hores em vaig tornar boig per fer fotos»

L’empresa Fujifilm ha triat un projecte del fotògraf Lluís Camell sobre el Japó per penjar-lo al blog de la filial a Espanya

Lluís Camell amb la seva parella durant el seu viatge al Japó.

«Al Japó tot és estimulant, les primeres hores em vaig tornar boig per fer fotos»Cedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El càmera i fotògraf de Llorenç del Penedès va presentar a Fujifilm el vídeo Japan in love, en el qual es mostren 120 fotografies que va realitzar durant un viatge al Japó. El vídeo, que té una durada d’1’37’’, es pot veure al web de l’empresa, www.esfujifilmx.es

—Quina va ser la primera impressió que va tenir, com a fotògraf, en aterrar al Japó?

—Quan un és fotògraf, sempre s’està una mica alerta. Japó és un país que tenia ganes de conèixer des de petit. Allà tot és nou i estimulant, així que les primeres hores em vaig tornar boig. Recordo estar en un temple a les vuit del matí, i tenia una foto perfecta, però volia que passés una bicicleta. Quan feia deu minuts que m’esperava, la meva companya em va recordar que estàvem de vacances. A partir d’aquell moment em vaig relaxar i vaig començar a fer les fotos que em va semblar. Crec que és aquesta mirada personal la que ha quedat reflectida en el meu treball.

—Com es va plantejar fer les fotografies per tal d’aconseguir aquesta mirada personal?

—Deixant-me anar. Al Japó vaig fer fotos de turista, que no les acostumo a fer. Després, a part d’aquestes, vaig intentar captar totes les escenes o ambients que em cridaven l’atenció. I fer-ho sense prejudicis ni pensar en cap client que esperés les meves imatges. Així que vaig fer el que em va semblar.

—Quants dies va estar de viatge i quantes fotos va arribar a fer?

—Vaig estar-hi uns tretze dies, durant els quals vam fer la part central del Japó i les grans ciutats, i després també una zona més rural. Vaig fer entre 1.200 i 1.500 fotos, però al vídeo en surten unes 120.

—Quina càmera va fer servir?

—Vaig utilitzar una càmera compacta que no és de les més cares, una Fujifilm X100F i un objectiu fixe, un Fujinon XF23mm, que és la visió humana normal. Totes les fotos les vaig fer amb la mateixa càmera. Això sí, em vaig obligar a portar-la sempre a sobre, des que em llevava fins que me n’anava a dormir, com un turista més.

—Un cop va començar el treball, què li va interessar més retratar?

—Com a fotògraf documental que soc, m’agradava molt la vida normal i corrent, i no tant les foto de turista o de revista de viatges. M’interessen les coses que passen entre els moments importants: la vida quotidiana, els espais, les llums, els ambients i els carrers, sense que passin grans coses. La suma de totes aquestes imatges normals.

—Com va fer la selecció de les imatges per muntar el vídeo ‘Japan in love’?

—No vaig tenir cap prejudici en mostrar el que em va semblar el Japó. La selecció de fotos mostren aquests moments en què no passa res. A més, l’àudio té un ritme que defineix les meves impressions sobre el país: em va descol·locar en molts aspectes, pel canvi de cultura i les grans ciutats on passen tantes coses. Hi ha tanta gent i tants impactes visuals que és com el ritme accelerat que hi ha al vídeo, hi ha moments que no tens temps de veure-ho tot.

—Es planteja repetir aquesta modalitat de viatge ‘fotogràfic’?

—Sí, però no el faig només quan soc fora, sinó també en el meu entorn quotidià. La gràcia de ser fotògraf és que et permet mirar-ho tot de forma especial. Al Japó i aquí. En el nostre espai quotidià també es poden fer aquests treballs més personals, i en això estic: en ensenyar com veig el món, sense dir si és maco o lleig, només com el veig jo. El meu treball es pot seguir a través de la meva pàgina web (www.lluiscamell.com), a Instagram i també a YouTube, on vaig penjant els vídeos que faig.

tracking