x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
9 º
14.76 Km/h
Arqueologia
Un dels punts del jaciment iber descobert a Cubelles, amb el perfil de tota una paret perfectament visible.

Un dels punts del jaciment iber descobert a Cubelles, amb el perfil de tota una paret perfectament visible.

Un dels punts del jaciment iber descobert a Cubelles, amb el perfil de tota una paret perfectament visible.

Restes de ceràmica trobades en un gran jaciment iber a Cubelles, amb els arqueòlegs treballant al fons.

Restes de ceràmica trobades en un gran jaciment iber a Cubelles, amb els arqueòlegs treballant al fons.

Restes de ceràmica trobades en un gran jaciment iber a Cubelles, amb els arqueòlegs treballant al fons.

Descobreixen a Cubelles les restes d'un gran poblat iber que seria el port principal del riu Foix

El poblat, amb construccions gairebé intactes, estaria relacionat amb els jaciments de la Timba de Santa Bàrbara -entre l’Arboç i Castellet i la Gornal- i el localitzat aquest estiu a Banyeres del Penedès

Actualitzada 11/12/2018 a les 09:54

Els terrenys de Cubelles (Garraf) que conserven un fortí de la Guerra Civil amaguen, sota terra, les restes d’un gran poblat de l’època iber «en gran estat de conservació». És la descoberta que ha fet la cooperativa Arqueovitis, que aquest mes de desembre ha excavat una finca on dècades enrere havien aparegut puntualment restes de ceràmica ibèrica, grega i cartaginesa. Ningú, però, havia aprofundit en els terrenys per contextualitzar aquestes petites troballes. Ara, de l’esperança de trobar runes d’algun habitatge, s’ha passat a la descoberta de grans construccions gairebé intactes. «Hem superat les previsions en escreix», ha afirmat l’arqueòleg Dani López, assegurant que «es podria estar davant d’un important establiment portuari al costat del riu Foix». Aquest poblat estaria relacionat amb els jaciments ja descoberts de la Timba de Santa Bàrbara -entre l’Arboç i Castellet i la Gornal- i el localitzat aquest estiu a Banyeres del Penedès.

La construcció d’un transformador elèctric i d’un xalet damunt part del fortí de la Mota de Sant Pere havien fet aflorar dècades enrere algunes restes de ceràmica que es remunten al segle 5 aC. Les troballes, però, només les havien analitzat alguns historiadors penedesencs, sense que mai un arqueòleg hagués excavat la zona. Finalment, aquest mes de desembre la cooperativa Arqueovitis –responsable del jaciment de l’origen del vi, a Avinyonet del Penedès- ha rebut el vistiplau de l’Ajuntament de Cubelles per endinsar-s’hi i descobrir què hi ha sota terra.

Cinc prospeccions en una àrea de 2.500 m2 han deixat a la llum diferents restes «bastant intactes» de tot un poblat iber que, per la seva ubicació prop del Foix i de la platja, seria el principal port d’entrada de mercaderies al Garraf, l’Alt i el Baix Penedès. «El nivell de conservació sembla únic a tot el Penedès i m’atreviria a dir que també a Catalunya», apunta l’arqueòleg Dani López, que sospita que el jaciment va quedar cobert segles enrere pels sediments que hauria escampat el riu Foix en moments de desbordament.

López assegura que la quantitat de restes de ceràmica i d’ossos ha anat a més a mesura que ha avançat l’excavació, i detalla que hi ha troballes que van des del segle 5 aC fins l’arribada dels romans. En aquest sentit, recorda que l’auge dels romans coincideix amb l’època en què a Cubelles es crea la vila al voltant de l’actual castell i nucli antic. Segons Dani López, aquesta cronologia encaixa amb la possibilitat que els ciutadans abandonessin el poblat de la costa i mica en mica aquest quedés tapat per sediments.

Manca de protecció per «desconeixement»
Pel que fa al fortí construït als terrenys del jaciment iber, els arqueòlegs lamenten que la defensa es va aixecar damunt de restes de gran valor, que es van infravalorar en plena Guerra Civil. El mateix hauria passat en ple ‘boom’ urbanístic durant la dècada del 2000, quan es va construir una gran quantitat d’habitatges al barri de la Mota de Sant Pere. «Hi havia molt desconeixement del valor d’aquestes runes, i ningú s’imaginava que podien formar d’un gran poblat», explica López, que lamenta que no hi havia cap protecció a la zona que pogués condicionar l’actuació de les empreses constructores en el cas de l’aparició de restes arqueològiques.

Punt clau dels jaciments del gran Penedès
Des d’Arqueovitis sostenen que el poblat descobert a Cubelles estaria relacionat amb els jaciments ja descoberts a la Timba de Santa Bàrbara –entre l’Arboç i Castellet i la Gornal- i el localitzat aquest estiu a Banyeres del Penedès. Els tres formarien part d’un conjunt on també pren rellevància la ciutadella ibèrica de Calafell. «Si tenim en compte que les restes de Calafell formen part d’un poblat proper a la riera de Bellvei, què podem arribar a trobar a Cubelles, que era l’entrada principal del Foix per mar?», es pregunta López, que assegura que les primeres troballes indiquen que estan davant d’una «joia» arqueològica.

La intenció de l’equip d’arqueòlegs és concretar públicament durant les properes setmanes alguns detalls històrics de tot allò localitzat durant aquesta campanya, a l’espera de rebre suport econòmic per continuar treballant a la zona. Tenint en compte el traçat de les restes trobades fins ara, Dani López sospita que el jaciment s’expandeix cap a dos terrenys adjacents que estan sense edificar, un dels quals és de titularitat municipal. Segons la direcció d’Arqueovitis, si es confirmen aquests indicis, el poblat de Cubelles tindria una extensió superior a l’hectàrea i mitja.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Descobreixen a Cubelles les restes d'un gran poblat iber que seria el port principal del riu Foix
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes