Diari Més

Creat:

Actualitzat:

L'arribada al final del període electoral, amb l'anada a les urnes per part de la ciutadania, serà el final pel bombardeig quotidià, via enquestes, al qual se sotmet a la societat per intentar «influir» en el seu dret d'exercici de vot, com centre del mateix concepte democràtic, entès en la seva més vital interpretació, el lliure desig per optar, per uns o altres, a l'hora de decidir quins seran els seus governants definitius.

El tema, que en si mateix hauria de ser el més objectiu possible a l'hora de rebre el resultat de les diferents enquestes que es fan, amb la publicitat interessada i sense reparar en el «com» s'han fet les mateixes, «qui» les ha encarregat o, fins i tot, la garantia d'ètica i solvència per part de les mateixes empreses demoscòpiques.

Ja sé que la influència és relativa, perquè el cert és que es reben «resultats» de tota mena, però la realitat posa en evidència que el seu pes objectiu existeix i, el que és més definitiu, la influència és vital per dissenyar estratègies, discursos, missatges, manipulacions interessades, etc. Per part de les diferents opcions partidistes que fixen les seves fórmules d'actuació d'acord amb el que s'extreu dels resultats de les opinions expressades mitjançant consulta personalitzada.

Així mateix, una enquesta seriosa no es limita, exclusivament, en la previsió de resultats, sinó que també entra a fons en conèixer altres punts de discussió i el posicionament de la mateixa ciutadania front determinades situacions concretes.

Segurament els detractors, que existeixen, del fenomen que comento, poden rebutjar els resultats, això no obstant, el cert és que si aprofundim en el tema, la cosa és molt més complicada, sobretot a l'hora d'interpretar les mateixes, com qüestió vital pel seu ús «responsable».

No seré jo qui doni credibilitat als resultats, ja que el tema, com he esmentat, té moltes variables que també passa per la solvència de les mateixes empreses, el volum d'enquestats i, sobretot, la garantia que l'anàlisi de resultats es fa de manera imparcial o influenciats pels que paguen.

En tot cas, les pròximes setmanes, veurem respostes de tots els colors, ens parlaran de tendències i, els que no surten ben parats, les rebutjaran i, el que serà general és que tots diran que la millor enquesta és la del dia de l'elecció, però, malgrat tot, no oblidem el que suposa aquest apartat de la nostra quotidianitat democràtica.

També la manipulació tindrà molt a dir si, realment, som tots conscients de la influència, ajudi o no, i és aquí on l'assumpte pot tenir les seves debilitats i exigirà determinats principis transparents, especialment quan les empreses que fan les consultes són de caràcter públic i es veu repetidament que el que vaticinaran poc té a veure amb la realitat que surt dels resultats reals, per tant, no estaria de més exigir uns mínims en un tema de tanta transcendència com el que esmento.

És evident, a més a més, que l'anàlisi del moment puntual no sempre té a veure amb la realitat electoral, d'aquí que tampoc en aquest apartat de «tendència» la cosa té la seva transcendència independentment que la confecció de les dades tingui més o menys transcendència.

En definitiva, malgrat les meves reflexions, el cert és que arribat el moment de l'examen final, la notícia és que majoritàriament es produeixen pocs errors i que, en tot cas, quan no encerten, es vol generalitzar un punt que no és real. Per tant, és acceptable la inflació de les enquestes, una altra cosa és saber llegir el que diuen, deixant de costat el que volen dir, en un exercici de saber triar el que suposa la mateixa resposta demoscòpica en si mateix, fora de la pròpia manipulació interessada, que sempre existirà per molt que ens venguin el contrari.

Acabo, inclús, darrerament, hem pogut veure com «la premsa del cor» també opta per les enquestes a l'hora de crear les seves notícies o influir per donar-los credibilitat, en una aposta per una opció que hauria d'aportar més per la seriositat i la credibilitat d'un producte que no es pot quedar com un negoci més, malgrat la seva existència, valor, capacitat d'influència, etcètera, sinó que hauria d'autoexigir-se una solvència per damunt d'aquells que les encarreguen i les paguen.

tracking