Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
10.25 º
9.252 Km/h
Tribuna

La ciutat a banda i banda del riu

  • Gemma Vendrell
Membre de l'Assemblea Local de la CUP Tarragona

Actualitzada 29/11/2022 a les 21:27

Gemma Vendrell

Gemma Vendrell

Gemma Vendrell.

La terminologia que fem servir per referir-nos al lloc on vivim és important, ja que moltes vegades fa referència a com percebem la ciutat i els seus barris, com els delimitem i amb què ens identifiquem més. El cas tarragoní és prou idiosincràtic, perquè no som una ciutat amb una demografia molt elevada, però les condicions que la van fer créixer i la geografia del terme ens han portat a tenir un municipi molt extens i allargassat amb barris clarament identificables els uns dels altres. Malgrat que una gran part de la població faci una distinció claríssima entre 'el centre' —que anomena Tarragona— i la resta de barris —que anomena pel seu nom, com Bonavista, Cala Romana, o Sant Salvador—, la veritat és que tenim una ciutat policèntrica en què els seus nuclis presenten diferents graus de llunyania entre ells, ja sigui física com simbòlica.

Això es fa palès, per exemple, quan parem atenció al que passa a banda i banda del riu Francolí. I és que actualment el vivim i l'entenem com un límit que separa ambdues ribes, i rarament el creuem si no és amb vehicle motoritzat. La proposta que sempre hem defensat des de la CUP per cosir Tarragona es basa en la millora de la connectivitat a través d'una mobilitat ecocompatible i segura; i la cohesió de la ciutat garantint a tothom les mateixes oportunitats i qualitat de vida, generant comunitat entenent sempre l'espai públic com a lloc de convivència i confluència. I en el cas concret de la transformació del Francolí, per tal que deixi de ser una frontera i passi a funcionar com a nexe d'unió dels diferents barris, proposem tres estratègies clau que esbossem a grans trets a continuació.

La primera estratègia és la de consolidar el parc fluvial a totes dues ribes del riu. Des que estem a govern i portem la regidora de Medi Ambient que ja s'ha començat a posar en marxa la redacció dels plecs per poder renaturalitzar el riu recuperant el bosc de ribera i la sinuositat del seu curs, i també s'ha creat el Consell Municipal de Medi Ambient —ambdues accions reivindicades des de fa una pila d'anys per les entitats ecologistes. Tot i això, tenim molt camí per recórrer en el nou POUM, i cal posar atenció a com tractem la trobada de l'espai natural amb el teixit urbà, fent-lo permeable i no rigiditzant-ne la trobada. Entendre el riu com un cor natural que articuli el mosaic agrari i ens permeti creuar-lo i gaudir-lo també ens milloraria la salut i la qualitat de vida disminuint l'efecte illa de calor, allunyant les fonts de contaminació ambiental, acústica i lumínica, oferint refugis climàtics i millorant la biodiversitat. Apostem, a més, per renaturalitzar el Riu Clar i protegir l'Horta Gran com a parc agrari al nord de la T11.

La CUP no ens cansem de repetir que la ciutat cal que creixi, sí, però en qualitat de vida; i en cas que calgui créixer —els estudis tècnics auguren un estancament poblacional a Tarragona— que es faci de manera gradual i sense perdre cap metre quadrat de l'espai natural del municipi. Les noves peces de creixement que es plantegin per al futur, doncs, han de contribuir a la creació de ciutat i a aquesta recosida de què parlàvem. És per això que la segona estratègia passa per regenerar el teixit industrial del Polígon Francolí transformant-lo, a poc a poc, en un nou barri. És un indret que ocupa la posició privilegiada entre Ponent i barris del centre; és completament pla, cosa que afavoreix la mobilitat a peu i en bicicleta; està urbanitzat i parcel·lat, de manera que recuperem sòl artificial; i fins i tot es podria reconnectar amb la Tabacalera, que es troba davant per davant del Polígon. A més a més, això permetria sol·licitar a la Generalitat aturar l'ARE del Pou Boronat, situada darrere de Joan XXIII pujant cap a Sescelades, ja que es tracta d'un connector natural entre els boscos i la plana fèrtil del riu.

La tercera estratègia es deriva de les altres dues: si volem que el riu tingui una nova condició de nexe urbà i que alhora funcioni com a anella verda i agrària, caldrà resoldre el nus viari de ponent. Ens referim, és clar, a endreçar el reguitzell de rotondes escampades per la riba esquerra del Francolí, que empresonen una quantitat de terreny més gran que la dels barris marítims i de l'eixample junts. Pacificar la N-340 i la T-11 és necessari, així com és vital eliminar el talús de l'A-27 abaixant-la a cota de terra, perdent el caràcter de via d'alta capacitat i de transport de mercaderies en el tram urbà i accedint al Port pel sud.

Com dèiem, la redacció del nou POUM —i el procés participatiu obert a tothom que està en marxa per tal que tothom hi digui la seva— ofereixen una gran oportunitat per replantejar la ciutat i fer del seu riu l'eix que la cohesioni d'acord amb un model actual, cívic i sostenible. I tornant a l'inici de l'article, tant de bo que aquestes intervencions ens ajudin a identificar-nos tant amb els nostres barris com amb la ciutat, i que quan parlem de Tarragona prengui forma en el nostre imaginari tot el conjunt de la ciutat i no només 'el centre'.

Comenta el contingut : La ciutat a banda i banda del riu
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes