Quan noteu aquelles papallones del festeig amb un coneixement amorós, el primer que heu de fer és preguntar-li per les vacances. Ell, ella, o ello, posarà una cara estranya, com si sonés la Marcha de Granaderos al Parlament de Catalunya (falta poc). Saber com viatja la teva parella evitarà discussions a un creuer o desmais al British Museum, com si fossis un d'aquells cavalls de Sevilla que estiren un carro a una temperatura dels quaranta principals. Ara que parlem de carros, us vull parlar d'aquell trenet que hi ha a totes les ciutats i que et donen un tomb pels llocs més interessants... Segons ells, perquè jo sempre trobo més interessants els llocs que fan happy hour, que el Palacio de Carlos V.
Doncs resulta que la meva dona és fan de pujar en aquests trenets turístics, ple de galtes vermelles i gorres del Barça. Jo passo vergonya, més que res perquè allà dins semblo Bud Spencer assegut a la trona del teu fill de tres anys. A la meva dona el que més li agrada de Tarragona és el complex petroquímic de Repsol, no ho dic per fer-los la pilota, és veritat. Després no ve la muralla, ni el Circ, ni els pallassos de la Font, sinó el trenet. Si passo vergonya a Salamanca o Àvila, imagineu a Tarragona que a cada cantonada hi haurà algú que dirà «el de la barba del Diari Més» i com que també em coneix tot déu, semblarà una processó de Setmana Santa, on la imatge més sagrada serà un servidor amb una ronyonera. He de parlar amb el conseller de turisme. És encara el Ricomà? (Tan bé que ho faria jo!) Pau, ja posats, també podries ser conseller del Banc de les Set Ciències, sereno i grum municipal. He de parlar amb el Javier Sancho i demanar-li una visita a les instal·lacions de la Pobla. Espero que tinguin un trenet per les visites, tot i que jo li dic ara el Tren de la Bruixa.