A un bar del Serrallo he sentit: «Saps qui serà el convidat d'honor de les festes de Sant Pere de Reus?» I l'altre interlocutor ha fotut un glop de vermut i ha fet un arronsament d'espatlles. Jo he pensat que seria un descendent de Prim, el fabricant de les brotxes de Fortuny o la Mina, coneguda a Reus per la seva boca. Però no. Sabeu qui serà l'estrella de les festes ganxetes? L'alcalde de Tarragona! Quan ho he sentit m'ha sortit la coca-cola de la boca com si m'haguessin punxat (no era cola, però he de quedar bé). M'he recordat d'aquell programa dels noranta que es titulava «¿Pero esto que és?». A continuació he pensat que he viscut vint anys a Reus, vint anys més a Tarragona i la meva editorial està a Valls. Amb catorze anys, després de saltar la tanca de la revetlla dels Ploms per veure Miguel Bosé quan era Don Diablo, feia autoestop cap al Serrallo per gaudir allà de la revetlla. Jo anava del Frankfurt del carrer Llovera al de la plaça Corsini amb la mateixa facilitat que vosaltres aneu a Les Gavarres.
Els enfrontaments de ciutats veïnes són una collonada. Creieu que faran més coses a Gijón si està d'esquena a Oviedo? Que Cartagena progressarà més fent el buit als de Múrcia o que els de Jerez (una servidora) serem més xulus per criticar Cadis. Heu notat que progressin més els cambrilencs del poble o de la platja. És evident que no. Deixem això de Villarriba i Villabajo pels anuncis antics. Reus, Tarragona i Valls s'han d'unir per exemple en una mancomunitat que demani serveis propis d'una població de 350.000 habitants. Potser tindríem millors hospitals i segur que aquella estació que van fer al mig de Texas estaria comunicada per una llançadora. Pensem en el futur i deixem ja la guerra del francès. No, no parlo del Manuel Valls.