He coincidit amb el Rubén Viñuales. Jo li dic alcalde, però és conya, a veure si ara perdré amics aquí i els guanyaré al Bierzo. Tot el que he fet la pilota en tres anys als ibers pot anar-se'n a norris. Jo, com a independentista, preferiria que fos alcalde el Carod Rovira, aquí i a Shanghai, vaja, a la Xina popular. També és veritat que, com a estudiant, tinc una certa síndrome d'Estocolm cap als professors jubilats. Si ara sonés el telèfon i em diguessin, Moisès, vols anar a les llistes? El primer que pensaria és en un camió a gasogen que portava presos al pati dels callats, perquè soc més republicà que la ullera d'Azaña. Ulleres, perdó, aquelles lents rodones.
Ara que parlo d'aquesta ficció, penso... Què s'ha d'estudiar per ser alcalde? A la llei 39/2015 no ho he trobat. O sigui, et donen la vareta aquella, et posen la cinta de Miss i l'endemà convoques un plenari i... què coi fas? Home, podries dir: «Hola amics, estic molt content de dirigir la ciutat i ara tots esteu convidats a un gintònic al bar Moto Club.» Llavors la Begoña diria: «Alcalde, li recordo que segons l'article 54 de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público, no es poden fer ni rebre regals si ets un funcionari públic». I, clar, tu què fas? Jo diria, «bé, doncs en comptes de gintònics us convido a tots a un got d'aigua, uns escuradents i un tovalló de paper». Per això, proposo la creació d'escoles d'alcaldes. Les assignatures serien: defensa personal per a opositors ferotges, desactivació de filibusters, reconducció de desordres del dia, neteja de fustes nobles amb Centella, pels salons de plens. Aquí inclouria el Suprem, per això del vellut. Finalment, ensenyaria com gestionar les arques municipals. O sigui, col·locar els escuradents, els gots i els tovallons als calaixos corresponents.