Llegiu aquest article com si fos una peli del futur. Poseu una mica de boira, que sempre va bé. Jo, amb setanta anys estic assegut a una pedra al costat del Pitu Mosquit -ell amb vuitanta ja- tots dos portem l'uniforme de la favela de Rocinha: banyador Meyba de flors, brut. A terra hi ha un gat que un dia era blanc i jo porto un Rolex robat a un turista de Riudoms a la platja d'Ipanema. Tots dos ens lamentem del que va passar, no a Catalunya, sinó a Espanya i a Europa. Vam haver de fer el que feien els republicans l'any 36, agafar un vaixell i emprendre una nova vida a Sud-amèrica. Ja la gent no vesteix, les temperatures han pujat una mitjana de set graus, tots anem en banyador o biquini. A Rio ja hi estan acostumats, però sobta veure TVE Internacional el Congrés amb gent fent top-less. Les mocions de censura, ara (el 2032) es diuen només mocions perquè per decret llei s'ha censurat la paraula censura.
Ha sonat una cortina feta de macarrons i apareix el Puigdemont. Li dic «President, recorda quan anàvem a la Cooperativa d'Anglès?». Mira a terra, sospira i va silenciós cap a la font amb una garrafa per omplir-la d'aigua. Porta rastes, enrere ha quedat aquell serrell de Beatle. Avui cuina el Rufián. A tots ens agrada, perquè el gaspatxo li surt molt bo. Ja ningú parla de política, ni d'independència, ni de guerra entre partits. A Espanya VOX, C's i PP es van fusionar i ho van guanyar tot. Llavors es van prohibir les autonomies, els idiomes que no fossin el castellà i Paquito va tornar a l'escòria. Brasil està ple d'espanyols, però les pensions només les cobren els nascuts a Madrid, així que sobrevivim de l'almoina dels turistes. Mireu, ara en ve una. Ostia! És la Colau. «Hola amics, vinc a gestionar la favela». Bam! S'ha sentit un tret. Mossèn... mossèn. Noooo!