Per circumstàncies diverses em veig obligat a escriure aquest article uns dies abans. No, no és la pròstata. Espero que m'ho perdoneu, per allò de la immediatesa periodística, però també és veritat que la majoria de dies escric de la selva, de viatges inventats o anècdotes increïbles que podrien haver passat fa segles. Amb animals selvàtics vull dir elefants, no flamencs de la comarca de la Selva, i de viatges que han estat reals i propis de segles passats.
En aquesta època vertiginosa que estem vivint amb la boca oberta fa una mica de por escriure, perquè no saps si la setmana següent l'hauràs cagat més que el CIS. No sé per què, mentre escric això m'ha vingut al cap la melodia de Raphael i la lletra de la cançó «Mi Gran Noche». No ho dic per això que esteu pensant, bruts! Sinó perquè diu «Qué pasará, qué misterio habrá...». Exactament això penso ara, mentre tinc el Word en blanc al davant i sento per la tele aquella frase tan bonica: «¿Explicaciones de què?». Home, si no vol parlar de calés, com a mínim que ens expliqui el calibre que fa servir a l'escopeta «de caça». Penso que, per exemple, si ara escric alguna cosa de l'espionatge amb Pegasus, potser la setmana que ve se n'ha descobert un altre sistema nou i quedo obsolescent desprogramat. Com? Que això ja ho sabem ara? Com diu que es diu? Ah, Predator. O, per exemple, que estigui criticant que no s'han reunit el Pere i el Pedro i resulti que dilluns que ve ja estan desparant taula. Avui dia fa por avançar res, perquè et pots trobar la Belén Esteban de presidenta de la Generalitat o a Marianico rodant un «curt» cinematogràfic titulat amb una altra frase de la lletra de la cançó de Raphael, concretament aquella que diu: «Cuando todo está oscuro». Haurem de trucar al Carles Porta.