Ja hi tornem. Estava fent zàping i durant una fracció de segon he vist una cara coneguda. Era el Fernando Simón. Si, home, aquell dels cabells arrissats, una mena de David Bisbal en lleig que apareixia sense uniforme a les rodes de premsa militars al principi de la Covid. No? No el recordeu? Sí, home, aquell que té una veu que sembla que li hagin de fer l'extrema unció d'aquí un quart d'hora però que després és un crack fent surf al Carib i saltant «onades». Ara no ve al cas, però ho vaig intentar un any a la Platja Llarga i ho vaig deixar al cap de deu minuts. També vaig provar l'esquí i ho vaig deixar a la primera hora de monitor. Ara que hi penso, també vaig jurar bandera a Sant Climent Sescebes i també ho he deixat.
Torno al Don Simón. Doncs aquest home ha sortit una altra vegada del laboratori on deu viure per tranquil·litzar-nos respecte a la verola del simi, una nova pandèmia que ja comença a sumar casos. Si mireu les fotos de com ataca al cos el bitxet aquest que passa de la Mona Xita a Tarzan, els antivacunes faran cua una setmana abans al poliesportiu de Camp Clar amb la targeta sanitària a la boca i la camisa arromangada. Perquè quan algú et deia que tenia Covid, li podies fer una foto i de fora estava presentable tot i que, com que tossia molt, era difícil que no sortís la imatge moguda. Però si fotografies algú amb la verola aquesta, això sí que és una «moguda» encara que estiguis ben quietet. De moment s'ha acabat tot el que siguin coneixements carnals i amorosos perquè en treure't la camisa, la teva/el teu partenaire fugiria i arribarien corrents Paul Naschy, Hitchcock i un veí dermatòleg que ara està a l'atur i mira de fer algun treballet lleig. Vaja, com aquells que saben conduir un Pegasus.