A la vida, quan era vida, em trobava amics pel carrer i parlàvem d'on havíem d'anar de vacances, de l'última festa o si Cupido ens havia notificat alguna cosa per via de constrenyiment. Des que estic a Can Seixanta que quan em trobo un conegut, parlem de malalties. N'hi ha una que crec que hauria d'estar a la Constitució. Així: «Artículo 170: Todos los españoles tienen la obligación de tener hipertensión arterial. Por ley orgànica se establecerá que a partir de los sesenta años habrá obligación de tomar una pastilla de Cinfa Valsartán 160mg cada día hasta el deceso». Sí amics, el tema de la tensió sembla el bingo quan et trobes algú: «doncs jo tinc catorze, nou...» que estaria bé que passés algú pel carrer i cridés «Líneaaa!». Des de l'1 d'octubre del 2017 que em notava alterat, però la doctora Folch, la meva metgessa del cap i del CAP, m'ha posat el catxarret aquell que bufa i, plinc! 17/8 de tensió. Apa, com quan lligaves a la Flash, cap a la farmàcia. Per cert, que és l'únic metge que és pacient alhora, per què soc un d'aquells pesats que aprofiten la visita anual per deixar anar tot el que els passa a la vida. Ella va apuntant pacientment al meu expedient clínic, que ja deu ser com la llibreta del Villarejo, perquè hi ha més irregularitats que al Banc Nacional d'Uganda.
Llavors, amics, crec que he entrat en la tercera edat. Les dues primeres les vaig passar sense pena ni Glòria... la meva ex. Ara em podria passar hores mirant aquells vídeos del Facebook d'un paio d'Indonèsia que t'ensenya com es fa una piscina amb una forquilla o aquells que amb un clip i una ampolla de Coca-cola de plàstic fan un tractor. Deu ser la versió moderna d'anar a mirar obres. De tots aquests vídeos de MacGyver el que més em sorprèn és aquells que han fet una democràcia amb una sabata i una espardenya.