Tenia jo la tendra edat de… Per què mentir? Mai he tingut una edat tendra, als nou anys ja prenia brandi i fumava. Als catorze, vaig llegir per primera vegada una sentència, em van presentar la Providència i em van posar a les mans un «Auto», tot i no tenir encara carnet de conduir. Pensava que al llarg d'aquests 46 anys ja ho havia vist tot en tema tribunals, però, aquella dita de què mai aniràs al llit sense saber una cosa nova és per a mi avui més veritat que mai. I en un tema que... també està relacionat amb anar al llit. Us ho explico: resulta que el Tribunal Constitucional ha rebut un recurs per part d'una dona a qui, per dir-ho finament, ningú li va fer molt de cas quan va denunciar que pagava amb favors sexuals un préstec que li havia fet el seu cunyat en un contracte verbal, vol dir que no era escrit, que era «oral». I vosaltres direu... Home, pagar un préstec amb fel·lacions no seria precisament un procediment que estigui al manual d'Obligacions i Contractes del Dret Civil. De fet, ara que hi penso, el Codi Civil espanyol es va redactar el 1889 i, en aquell temps, el sexe oral era explicar un acudit verd. Doncs diuen els magistrats d'aquella espècie de pastís setentero, que el cas no té prou importància constitucional perquè hagin de perdre el temps. O sigui, que si tu li vens el cotxe al veí o a la veïna i et diu que t'ho abonarà en «farigola», ni el Dret Mercantil, ni el Penal, ni el Civil, ni el Militar hi tindran inconvenient. Es considera que es tracta d'un acord entre dos adults i que ells no hi ha d'entrar. Així que he acordat amb el veí que ens batrem a duel al carrer amb paraigües de puntes afilades. Un cop mort, me'l menjaré, perquè algú es va oblidar d'introduir el canibalisme al Codi Penal, li devien estar fent una «transferència».