Diari Més

Creat:

Actualitzat:

El dia a dia en el que som immersos de manera generalitzada, amb debats induïts, polèmiques artificials i discussions sense cap sentit o, fins i tot, enfrontaments aparents, amb actors imposats en funció de no sabem quins interessos amagats, el que fan és deixar-nos sense opinió sobre qüestions que sí que ens condicionaran com a societat a l'hora de marcar-nos el futur, amb massa foscors i sobretot plens de dubtes en punts que per damunt de la seva evident polèmica, no s'haurien de deixar de costat, sinó apel·lats des del realisme, poc agraït, però de gran transcendència, si realment es volen buscar respostes de futur en el món polièdric en el qual estem assentats.

El fàcil i «correcte políticament» és debatre, sembla ser, de banalitats sense sentit, deixant «aparcats» els autèntics problemes que si ens repercutiran en el nostre model de vida, ben a curt termini; així, que poc es parla dels autèntics arguments de la immigració i les vies possibles per fer-li front, quedant-nos en «l'embolcall» però sense voler veure la complexitat del tema en un món interdependent on es fa difícil donar respostes que puguin fer compatible la injustícia que comporta i la seva imbricació en el nostre món, ple de contradiccions, amb monopoli de drets i on els deures s'amaguen sense escrúpols a l'hora de buscar la implementació de mesures amb costos que no sé si tothom vol assumir o pot acceptar, a l'hora de fer renúncies a tots els nivells.

També el tema de l'endeutament de les Administracions, en general, del que tampoc es parla i que pot ser un problema ben a curt termini si es produeixen «moviments de contenció» en l'àmbit europeu, cosa que no s'hauria de descartar, més aviat que tard, i que comportaria retalls impensables per una ciutadania acostumada a què les solucions públiques arribin a tot arreu.

Per no oblidar els equilibris en l'àmbit global, que ja podem començar a veure, quan es parla de les limitacions de consum en temes energètics vitals, davant posicionaments, unilaterals, dels nostres proveïdors, cas del gas de Nord d'Àfrica que es veu condicionat en la seva entrada a casa nostra i que pot comportar increment de preus i esperem que no restriccions, que no podem eliminar. En qualsevol cas, el que és inapel·lable és que la globalitat ens condicionarà en els mesos vinents en plantejaments que no hauríem sospitat només fa uns anys.

Respecte a la nostra pertinença a Europa, entenc que la cosa suposarà canvis reals si a més d'obtenir beneficis comencem a tenir obligacions, aprofundint en una unió que deixi pas a la implicació política en totes les seves variables de renúncia de sobirania, a més dels vessants econòmics que tants beneficis ens han donat i esperem que ens segueixin oferint.

Qüestions com la justícia, vital per garantir una seguretat innegociable en cada apartat de la seva competència, amb la necessitat imperiosa de donar-li el suport pressupostari que exigeix, si realment ens creiem el que comporta l'exercici d'aquesta, superant el trànsit de judicialització política que no es pot seguir mantenint; o fins i tot, el mateix encaix com a model de país amb l'entesa amb els nostres veïns que demanarà grans dosis de comprensió si es vol superar l'esvoranc on som instal·lats des de fa molts mesos.

Crec que estaria bé una «dosi de realisme» per fer front a tot l'esmentat, i moltes altres variables que una mínima reflexió ens portarien a valorar, a més, tot això lligat al concepte de llibertat que massa vegades deixem aparcat en funció d'objectius de trobada de tranquil·litat que pot conduir-nos a espais de convivència desitjats, amb connotacions de limitacions inassumibles.

Evidentment, tot el que esmento, succeeix en un model precari, on la pandèmia segueix vigent, per molt que tots voldríem que ja fos superada, i en un panorama d'interdependència global on el conflicte d'interessos aviat exigirà posicionaments que comportaran la fixació de prioritats, amb el que suposarà de nova realitat en un context canviant i descontrolat, on es farà difícil conviure, però del que no es podrà fugir en funció de debats inexistents o manipulats, ens agradi o no.

tracking