Passejava pel mercat de Sant Antoni de Barcelona entre aquelles paradetes on pots trobar llibres que, com els que escric, han passat a ser la falca perfecta per una taula coixa. Estava regirant antics estatuts retallats quan una velleta m'ha xiuxiuejat des d'una parada: «¿Quieres mierda buena?». M'ha estranyat que amb 93 anys una senyora trafiqués amb coca, o potser sí que era merda d'algú que anava a fer-se una anàlisi de colon, que està molt de moda. He dit colon? Quina casualitat! M'ha tret un llibre que bé podria ser el d'una parròquia d'un poble abandonat que no s'ha obert des que Franco va fer aquella rave el 36. He tret la pols de la portada marró i he vist en lletres que devien ser daurades en altre temps i ara lluïen menys que el cartell de la Tabacalera: «Diario de a bordo del almirante Cristóbal Colón» He quedat bocabadat. «Sí que es mierda buena, sí. ¿Cuánto quiere?», he preguntat com si tingués a la mà un braç incorrupte. «No, no quiero dinero, quiero hacer un trueque... por libros gordos para la estufa de leña, es que ya no puedo pagar la electricidad de los radiadores». Crec que tinc per casa els dos volums del president Puigdemont a l'exili. M'ha preguntat: «¿Son gordos? ¿Si los echo a la estufa darán calor mucho rato?». «¡Uff, muchísimo! ¿No ve que es un tema que estará calentito durante años?». Anava cap al bus com si fos un personatge de Los Visitantes, vestit amb una samarreta dels Lakers i un llibre medieval. Un cop assegut, l'he obert i he començat a llegir: «Salió el Almirante a comer a tierra, y llegó a tiempo que había venido a recibirle un Rey, con su corona, en muy buen estado, que dice el Almirante de aquel Rey que sus Altezas los Reyes de España hubieran placer de ver la manera de él». Un rey que a Espanya estarien contents de veure'l? Això prometia...