És avui, no?

El dia del cop d'Estat de Tejero, el 23 de febrer de 1981, és una data que m'ha quedat marcada a la memòria. Recordo anar corrent pel carrer vestit de soldat, amb una boina amb una àguila a la dreta. La imatge mental em situa al carrer 15 de Gener de Reus, com si aquella tarda hagués esclatat un altre gloriós elevador nacional. Crec que, en memòria d'aquell dia, el carrer es diu ara del Rosari de l'Aurora. Afortunadament, aquell ascensor només baixava, si no, a hores d'ara les dones haurien de fer el Servicio Social, hi hauria «puntos» a la nòmina i el cadàver d'Antonio Garisa anunciaria electrodomèstics, especialment televisors que només tindrien l'UHF i emetrien telenovel·les de Guillermo Sautier Casaseca. El 18 de juliol tots els pelacanyes estaríem obligats a cantar la sintonia de Heidi: Montañas Nevadas, sense el Pedro, però amb l'avi i, sobretot, moltes cabretes d'aquelles que desfilen a la Castellana a pas ràpid.

Per sort, l'1 d'octubre del 2017 les coses van canviar. Vam votar a un referèndum. Ah, tu no? Doncs no saps el que et vas perdre. A l'escola on vaig anar ens ho vam passar de conya mirant els vídeos de gent apallissada pel morro i al morro. Jo m'ho vaig prendre com una Scape Room, buscant de quina manera podria sortir si aquells capullos apareixien amb les porres. Si algú s'ofèn perquè he dit capullos als eixelebrats, que pensin que el que anava a escriure tenia tres paraules, la del mig és «de». Acabo l'article amb un dubte: Quantes galetes li van fotre al Tejero? Quantes castanyes li van fotre a Franco? És que no aprendrem mai a esmorzar: el que hauríem d'haver fet no era un referèndum, sinó un Glorioso Referéndum Nacional. Oi que fa patxoca?