El conseller Hermán va ser cortès quan va dir ahir al plenari que no atacaria a la tinenta d'alcalde Carla Aguilar perquè els uneixen més coses com a persones que com a membres d'un partit. Aquest és el moment més important de tot el plenari. Punt!
He sentit de tot contra aquest jove membre de l'Ajuntament. L'última persona que em va parlar d'ell el va definir com a «rata». Però quan li vaig preguntar a l'Hermán per a questa persona, va dir el mateix, que era una rata. Curiós que un arrossegador sigui tan present a la política local.
El febrer del 2019 vaig anar al Tribunal Suprem, a una sala que em recorda molt el saló de plens de la Font. Quan em pregunten pel judici dels ex-presos polítics utilitzo una paraula que li agrada molt al Toni Cantó: Teatre. Tot era un teatre allà... i aquí. A mi m'importa un pebrot si l'Hermán és una rata, si és un conill o si s'ha deixat bigoti. És una persona que s'ha d'encarregar, en el meu nom com a ciutadà, de conservar i estimar el patrimoni de Tarragona. Si ho fa, ja està bé, i si ho fa malament, que el fotin fora. Sé que Pinedo és un currante, en el sentit pobre de la paraula i necessita un sou, com vostè, com jo i com altres polítics que cobren un sou i que critiquen que Herman cobri un sou. Els partits el que fan é un guió teatral què els actors han d'interpretar. Crec que enviar a la merda el teu partit per defensar que no estàs d'acord amb aquest guió és d'una noblesa absoluta. Estava a una terrassa a la plaça del Pallol quan el vaig veure passar. «Hermaaan!» vaig cridar, «vine a fer una cervesa!». Ostres! Ara caic que vaig ser imprudent perquè no vaig mirar primer si pertanyia a un partit. Quina badada!