Tarragona F.C.

Tu tens un amic notari i no li demanes que et faci un testament a una terrassa o, si és dentista, que et faci una ortodòncia entre gintònics. Però, si tens un amic periodista, li pots demanar que et presenti un acte a canvi d'un quinto. I tu saps que la cervesa ve enverinada quan sents la frase: «Reees, seran cinc minuts».

El Pitu Mosquit, alcalde apòcrif del Serrallo i vicepresident del club, em va demanar que anés amb ell al Camp Municipal de la Granja per presentar la temporada del Tarragona F.C. Primer vaig maleir el concepte «amistat», però en veure que pel mig estava l'Asociación Española Contra el Cáncer, vaig dir que «el que faci falta». No cal especificar en quina categoria juga el Tarragona F.C., perquè encara no s'ha creat una categoria tan alta. Aquells juvenils i amateurs que vaig veure jugar tenien tanta il·lusió que es mereixerien estar a la Champions. Després de veure un porter aturar un penal i que un nen curat de càncer fes el servei d'honor, vaig demanar al president, el Manel Rosselló, què em fes soci -a ser possible d'honor-. Per descriure el Manel necessitaria omplir deu articles com aquest, perquè crec que arribarà a presidir La Moncloa F.C. Aquells xavals em van recordar els equips de Donosti o Bilbao, que jugaven a la platja i van acabar sent futbolistes de categoria. Si us enamoreu d'aquesta gent de la Granja, recordeu que estareu contribuint a la lluita contra el càncer. Ara que parlo de donacions. Quan vaig dir allà que jo convidava, era mentida. Al bar hi ha un paperet que diu “Moisès deu 5 euros”. Sigues un president com cal, Manel, i paga home! O per presentar la propera temporada hauràs de trucar un amic teu notari o dentista.