Els més vells recordaran que l'any en què l'amic de Millán Astray va baixar a l'infern, era molt popular una tauleta de Nulles que era «intel·ligent». No, no era un iPad, encara no existien. Aquella tauleta màgica la van posar en marxa uns nens que havien visitat Porrera, on havien vist com es feia això de trucar sense mòbil als fantasmes. Ep, que no he fet cap ironia sobre Lluís Llach!
Al poble de Nulles van començar a arribar autobusos de gent que volia veure la taula, que recorria el poble sense necessitat de benzina, ni hidrogen, ni electricitat... només posant-li la mà a sobre. Jo crec que hauríem de trobar aquells nens, que ja deuen tenir la meva edat, i dir-los que, entre tots els ibers catalans, els paguem aquest tren ràpid nou i barat, el Ouija, (un nom que ve al cas millor que l'Andreita al pollo) perquè vagin a on es fan les reunions, aquella Santa Cena amb Sant Pere, San Pedro, Sant Fèlix, Sant Miquel i quatre més (que diria un atestat policial per no posar tots els noms dels delinqüents). Quan tots hagin anat a dinar, aquells nens -ara prejubilats- que posin les mans a la taula i cridin: «Tauleta, tauleta... ens donaran el referèndum o els socialistes ens faran la traveta?». Si la taula s'aixeca i fa un cop, serà afirmatiu. Si fa dos cops, serà negatiu. Ara, si fa tres cops... Llavors haurem d'anar al llibre dels Reis de l'Antic Testament per llegir que Eliseu li va dir al Rei d'Israel que només amb tres cops no era suficient per aconseguir la independència. Tres cops també pot significar que la taula està comunicant, que no tot ho hem de llegir en to sagrat. Mira la d'hòsties sagrades que vam rebre l'1 d'octubre.