Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Crec que és un fet evident «el canvi d'opinió», o millor dit, pensar diferent davant situacions concretes, en un curt espai de temps, és a dir, el que varen dir ahir, avui ja és diferent o, fins i tot, hem canviat d'opinió en funció de variables que moltes vegades ni entenem perquè es produeixen.

El tema en sí mateix ens porta a un marc on res és fruit de la lògica i sí condicionant per paràmetres incontrolats en funció de no sabem quins interessos que incideixen, en qualsevol cas; el que és inapel·lable és que som ostatges d'un model de contradicció permanent, on anem «pensant i opinant» en funció d'influències externes que són les que marquen, per damunt de tot, el pensament social en totes les seves variables.

Segurament el que esmento on té major incidència és en el camp de la política i dels líders partidistes, que avui poden dir una cosa i demà donar suport a la contrària, d'acord ambl seu interès particular i en funció d'un potencial vot que el que vol escoltar és el millor pels seus desitjos ideològics, econòmics de classe o simplement personalistes. A més, aquesta és una variable que en el seu moment podria tenir repercussions electorals, però que avui, segons sembla, incideix poc a l'hora d'exercir el dret de sufragi.

En qualsevol cas el que demostra la reflexió que plantejo, és la poca consistència dels arguments que es posen sobre la taula, en els grans temes que ens preocupen i ocupen; i el que sí es trasllada a la pràctica realista comporta «discursos» sense cap fiabilitat i, el que encara és més greu, absoluta existència d'estratègies mínimes de futur per un demà cada cop més ple de tota mena de dubtes.

No crec, malgrat tot, que aquesta línia, que sembla es vol normalitzar, sigui una opció amb garanties, ja que ens col·loca a tots en una situació de dubte permanent, on les previsions brillen per la seva absència.

Podem seguir transitant per aquesta fórmula, on finalment serà «la fe» la que predominarà davant la inexistència de credibilitat assossegada, amb el que això suposa per uns col·lectius massa farts de falses promeses i mentides agraïdes, però sense cap altra opció que espera al fet que tot es recondueixi en funció d'una versemblança massa compromesa.

És evident que una part de contradicció és assumible, però el que no pot ser és estar ubicats en un matrix on res és com es pot veure i les circumstàncies alienes són les que es controlen a tots els efectes. La manipulació, que sempre acompanya a la mateixa incoherència que ens toca patir, no és el millor missatge per una comunitat cada cop més dependent de tercers, ens agradi o no, i on la lògica dels fets es veu rebatuda per una manca de rèplica, sense actors capaços de poder manifestar discussions que, a poc a poc, desapareixen en els fets emblemàtics per donar pas al debat de les anècdotes amb uns protagonistes-actors creats artificialment en funció de l'interès puntual de qui controla el mitjà de torn i busca influenciar-nos i deixar-nos sense opinió en els temes vitals.

tracking