'Autopista hacia el cielo'

M'han trucat d'allà dalt. No, no era el Ricomà, ni l'Aragonès, ni el Sánchez, més amunt, més... Efectivament, era Sant Pere, que amb una veu de subsecretari mal pagat m'ha dit que, si volia ser atès en català, polsés l'1; si en castellà, pitgés les tecles UHF. Per fotre'l, he dit ben alt «parli'm en «formenterès!»». «Al·lot, mantinguis a es aparato que li passa una telefonada», ha contestat. Era el Michael Landon des del cel. Què passa? Si vosaltres sou pobres i teniu Movistar, jo tinc Cel Phone i puc rebre trucades del Fary o Chiquito. Doncs el protagonista d'Autopista hacia el Cielo m'ha preguntat si tinc Teletac. «Home, sí, però el guardo a un calaix perquè no tinc cotxe i, com que ara tinc la Tarjeta Dorada de Renfe, l'autopista és gratis...». Doncs m'ha dit que li agrada parlar amb gent de la zona perquè va néixer a Bonança, a la Ribagorça d'Osca, on es va gravar una famosa sèrie on tots anaven a cavall i un era grassonet, com als socialistes. El Michael deia que li havien trucat de la Generalitat (a Territori també tenen Cel Phone) per avisar-lo que no llancem els Teletac, que els haurem de tornar a fer servir. Jo he exclamat: «Home, després de tants anys pagant, ara haurem de tornar a desembutxacar per aixecar la barrera, com a La Riojana?». No sé què m'ha dit de la «vinyeta» i li he penjat perquè ja fa molts anys que vaig deixar de llegir el Mortadelo y Filemón. El telèfon ha sonat de nou, era Déu, que em demanava que puntués l'atenció rebuda de l'1 al 5. Ja he aprofitat per parlar amb ell, aquesta vegada sense resar, i li he preguntat si sap alguna cosa de què pagarem. M'ha contestat que això ho porta San Isidre a la Casa de la Pradera.