Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Un munt de gent que no cabria al Nou Camp creu que Twitter és un invent del dimoni on tots ens insultem entre nosaltres. Conec gent que s'ha casat i es van conèixer piulant a aquesta xarxa. Podria fer un cens de la gent que necessita tenir un llibre de paper a les mans, odia l'Ebook i taca el diari amb el cafè perquè considera blasfèmia mirar les notícies en una tauleta. Consideren que un vehicle elèctric és un desastre ecològic perquè les bateries contaminen, que el GPS s'equivoca sempre, que el patinet és giny odiós que no fa més que molestar els vianants...

Mentrestant, a altres societats, veuen totes aquestes modernitats com a avantatges. Recordo un dia que vaig entrar a un bar del barri Sant Josep Obrer. Una noia xinesa, que atenia a l'establiment, va reconèixer el meu mòbil i va dir que si tenia 5G era burro perquè aquí encara no se'n podia gaudir. Això sí, la seva família al país del Mao Tse Tung ja feia mesos que anaven amb 6G. Allà pots demanar un crèdit, simplement, enviant una foto teva i pots fer mil coses més que aquí ens esgarrifarien, perquè clar, «És una societat que et controla al mil·límetre». Espereu que m'aixequi de terra, he caigut de la cadira de l'atac de riure. Apunteu: partida de naixement, DNI, llibre de família, el compte de Google, el Netflix, els vídeos de seguretat dels caixers, la localització per triangulació d'antenes del mòbil, l'historial del navegador, l'esborrany d'Hisenda, les dades de l'ICS, la documentació del vehicle, la ITV, l'IBI, el cens, el padró, l'expedient mèdic... en teniu prou o segueixo? Perdoneu, he de trucar a Miguel Strogoff perquè porti l'article a la redacció del MÉS.

tracking