Diari Més

Carta dominical

El Camí de Sant Jaume

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Creat:

Actualitzat:

Avui diumenge és sant Jaume, i, com és sabut, quan sant Jaume cau en diumenge té lloc l'Any Sant Compostel·là a Galícia; un Any que, a causa de la pandèmia, es perllongarà durant tot el 2022. Per aquest motiu, probablement durant els mesos que venen sentirem molt a parlar del Camí de Sant Jaume. Segurament, alguns de vosaltres us esteu plantejant de fer-lo, en la modalitat i recorregut que sigui i en grups d'amics, família o per parròquies. Hi ha també qui s'ho ha plantejat des de la solitud i el silenci de caminar només en companyia de la pols del camí, de fusionar-se amb el cel i la Creació, de reflexionar, de rebre i donar solidaritat i gaudir de la companyia ocasional de qui fa el mateix camí i vol viure la mateixa experiència. Tanmateix, tots hem sentit explicar algunes d'aquestes experiències, o fins i tot tenim algú conegut que l'ha fet. I en gairebé tots els casos, l'experiència ha resultat especial: «El camí et canvia», «no tornes igual», el camí «t'ajuda a trobar-te a tu mateixa» o «el tornaré a fer»…

Seguir pels camins de Sant Jaume amb la idea de cercar una experiència espiritual única és una decisió important. Es tracta d'un pelegrinatge, i cal preparar-lo, cal preparar-s'hi i, sobretot, cal posar-se en «mode» de cerca. Hi ha un camí físic, que es fa pas a pas, quilòmetre a quilòmetre, però hi ha un camí espiritual que és interior, personal i únic, on es busca la connexió amb el nostre interior, amb la llavor de Déu que portem en el nostre cor. Qui pelegrina té davant seu una gran metàfora de la vida que li permet deslliurar-se de tot i cercar l'experiència necessària des de l'anonimat i lluny de les etiquetes socials, laborals o religioses. De fet, podríem dir que qui pelegrina a Santiago porta la seva vida i els seus anhels a l'esquena, en aquella petita motxilla.

A banda de les diverses tradicions que ens han arribat sobre Sant Jaume, el que és cert és que la figura de l'Apòstol és un referent de les primeres comunitats cristianes, junt amb Pere i Joan. I destaca en una cosa, com ho recull el llibre dels Fets dels Apòstols: Jaume —malgrat possibles reticències inicials— es decanta decididament per la universalitat de la fe cristiana, per l'acollida dels pagans i per obrir les portes a tothom: «Per tant, sóc del parer que no hem de posar obstacles a aquells pagans que es converteixen a Déu» (Ac 15,19). I en aquest sentit, l'experiència del camí de Sant Jaume té d'alguna manera aquesta dimensió universal.

Som a les portes del mes d'agost, el mes que d'alguna manera marca la transició entre un curs i l'altre, que relaxa les nostres activitats pastorals i serveix per a treballar les propostes futures. Potser també a casa experimentem un mes diferent. És cert que, en aquest any de pandèmia, l'estiu tornarà a ser segurament diferent per a molts de nosaltres, però també pot ser una nova oportunitat de retrobament personal, de recórrer una mena de camí de sant Jaume interior que ajudi a alliberar-nos de les pors que la pandèmia ens ha portat, de vèncer les dificultats que han aparegut a les nostres vides i d'afrontar les perspectives incertes que s'hagin dipositat en els nostres cors. Com quan fas el camí de Sant Jaume, en els moments actuals cal donar-nos permís per escoltar-nos a nosaltres mateixos i descobrir les respostes a les nostres preguntes més importants. Perquè normalment les respostes a aquestes preguntes les ha escrit Déu mateix dins els nostres cors.

Estimats i estimades, us faig arribar el meu desig d'un bon estiu.

tracking