Amics, els periodistes hem d'escriure de l'actualitat, del que es parla als bars i al carrer. Al Parlament ja no cal, perquè només parla Carrizosa. He investigat, i després de passar pel sedàs totes les converses de cunyats que he sentit i de llençar al contenidor marró temes barroers i insults, he descobert que del que es parla a la ciutat no és de la pandèmia, ni del canvi de govern del president alt i del futbolista baixet. Del que es parla a Tarragona és d'òpera. Sí, sí, ja sé que fa cinc dies que van enterrar la filla del Rigoletto, però es veu que encara fa pudor. Abaixo la veu perquè no em sentin: Es veu que el Times no ha dit res de com va anar la representació de Verdi amb un miler d'assistents. Perdó, mil i un, perquè jo també hi era. Alguns pensen que els follets de la impremta cobraven poc, d'altres, que amb l'augment de la violència als carrers s'ha acabat el plom de les linotípies o, simplement, que entràvem al cap de setmana i això -segons l'Estatut dels Treballadors- requereix una nova tarifa i, ja sabeu que no hi ha un duru enlloc... excepte a Suïssa i l'Aràbia Saudita. Els àrabs i alguns «turistes» espanyols són de tenir molts diners i moltes dones.
Ara hi ha una legió de tarragonins que caminen mirant a terra, deprimits, perquè van decidir anar al camp a cuidar l'hort en comptes d'anar al Camp de Mart. En canvi, mireu l'exemple del Xavier Sabater! L'Òdena només movia els llavis, perquè el polític era realment qui cantava. Els que el coneixeu sabreu que té una veuota, així que no seria estrany. Com? Ah, que ja ho heu descobert, oi lladres? Efectivament, la soprano també movia els llavis perquè qui realment cantava era el Miquel Iceta.