Tinc família que, als anys setanta, estaven a l'equip mèdic de la Clínica de la Concepció de Madrid. Així que quan el meu pare va tenir cataractes, va anar a què l'operessin allà. Recordo que el dictador estava a punt de morir i el pallasso Fofó estava ingressat en una habitació propera. Era el 1975, amb Franco al llit, i la meva cosina em va portar al Museu de Cera, que estava i està a la plaça de Colón. Hi havia molts personatges famosos i cap s'assemblava a l'original, excepte els morts, més que res perquè tenien el mateix color de cara. Entre ells, hi havia el Lute, un home -ara advocat- que era pels de l'època com ara ho és Puigdemont. Ja us podeu imaginar que allà es concentraven un bon ramat d'actors de la pel·lícula «La Pasión Turca». La meva cosina i jo ens vam fer una foto allà a la plaça, davant el Museu de Cera. Anys més tard, col·laborava amb una guia gastronòmica que estava al carrer de Serrano, i creuava de tant en tant la mateixa plaça. Ja tenia mòbil i em vaig fer una selfie sota aquella cascada d'aigua. Hi he estat dues vegades més: un quan la Kia ens va convidar a la discoteca Joy Eslava. Vaig acabar perdut i -com ho diríem finament?- begut, preguntant a la mateixa plaça com s'anava a l'hotel. Finalment, fa dos anys vaig estar al Suprem, i vaig tornar a estar al mateix lloc quaranta-cinc anys després de la primera foto.
Diumenge vaig recordar molt aquelles visites a Madrid veient la nova foto de Colón. Quan la veig, al meu cap torna Franco al llit, ninos de cera morts en vida, i, sobretot, pallassos -com el Fofó- perduts per Madrid. Ah, em falta una referència gastronòmica: menjar merda! Apa, «¡Viva el vinooo!».