Diari Més

Tribuna

Quaranta anys de l'enverinament de la colza. Del 'bichito' a la creació de Consum

Director general de Consum de les Illes Balears

Creat:

Actualitzat:

Hi ha dates que amb el pas del temps no s'esborren. Sempre tindrem present el tràgic 2020 a causa de la pandèmia de la covid-19, especialment per a les famílies que en aquest temps han perdut a un ser estimat. Per a la resta ha estat un període dur, també inesborrable, que ens marcarà, i en el futur ens reconeixerem com les generacions Pfizer, Moderna, AstraZeneca o Janssen.

L'any 1981 no començava bé, ja el 23 de febrer amb l'intent de cop d'estat va ser un dels moments més difícils de la jove democràcia i tota Espanya va passar la nit en blanc, pendent de l'aparell de ràdio i amb molta angoixa al cos. Però vull recordar un altre moment clau, el 27 d'abril, a Torrejón de Ardoz, mor un nen de vuit anys, el primer pacient enverinat.

Dues setmanes després són ja sis els morts. Una por recorre la Península. La malaltia, d'origen desconegut, s'estenia per quatre províncies del centre d'Espanya i com en totes les epidèmies tenia un component de classe: els més pobres suporten el nombre més gran de víctimes. En els barris perifèrics de Madrid i en tot el centre d'Espanya, els casos es comptaven a centenars i les autoritats de la UCD ens parlaven d'un bichito que produïa una pneumònia atípica. Alguna cosa no quadrava: afectava només els pobres, però els nadons de menys de sis mesos no queien malalts. Per contra, els nens i nenes col·lapsaven les urgències. En ingressar als hospitals, alguns es curaven i de retorn a casa tornaven a emmalaltir.

El metge adjunt Juan Casado, de vigilància intensiva pediàtrica de l'Hospital Nen Jesús de Madrid, no es va conformar amb el diagnòstic i juntament amb un grup de joves metges va començar a buscar altres causes. Va rastrejar els productes consumits pels pacients fins que va trobar, un mes i mig després de la primera defunció, el patró comú: un tipus d'oli que es venia pels mercats ambulants i les cases en garrafes de 5 litres. L'origen de l'enverinament fou a Catalunya, uns empresaris sense escrúpols de Reus van ser els causants de l'enverinament més gran que ha sofert Espanya. Segons la plataforma d'afectats, la xifra de morts va ser de 5.000 i les d'afectats 20.000. Una ferida que encara supura i que els seus causants, segons xifres publicades, van poder obtenir uns beneficis de 75.000 milions de pessetes. Dels 38 empresaris acusats, només dos van tenir penes privatives de llibertat; els altres o van ser absolts o ja havien complert pena amb la presó preventiva.

El ministre d'UCD, quan es portaven ja 62 morts, va qualificar l'enverinament massiu com «un desgraciat incident». Aquesta gran adulteració de l'oli d'oliva amb oli de colza desnaturalitzat va posar al descobert la fragilitat del sistema de control dels productes d'alimentació.

Amb aquest motiu, basant-se en l'article 51 de la Constitució, que estableix que els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris, es va posar en marxa la Secretaria d'Estat de Consum. Inspectors de consum i tècnics instruïen els expedients sancionadors que es derivaven dels controls realitzats. En 1984 es va aprovar la Llei General de Defensa dels Consumidors i Usuaris. Aquesta Llei, juntament amb la transferència de competències a les Comunitats Autònomes, i l'entrada a la Unió Europea han acompanyat en aquest llarg camí en la defensa dels consumidors fins avui. Les autoritats de consum restem vigilants amb l'etiquetatge de tots els productes que es mouen en el mercat, en col·laboració de totes les Comunitats Autònomes i amb les alertes que aixequem des d'aquí o d'Europa. També cal controlar que la publicitat no sigui enganyosa i defensar a la gent consumidora davant de l'abús. Un abús, res a veure amb l'enverinament d'aquells anys, que en les revisions anuals que fem de la composició de l'oli encara trobem prop d'un 50% en les marques analitzades, en què no responen a la qualitat que anuncien. Això no pot provocar cap ensurt a la salut, però sí que representa un frau al consumidor, ja que no respon a la qualitat per la qual es posa al mercat i, per tant, al preu de venda al públic.

El naixement de les autoritats de Consum i la seva tasca de vigilància, resulten indispensables a l'hora d'estar alerta perquè els productes i els serveis tinguin totes les garanties de qualitat en què s'anuncien i etiqueten. Hem d'evitar que bichitos i fraus assassins, com va ser la colza, tornin a repetir-se. En això estem!

tracking