Diari Més

Creat:

Actualitzat:

A les classes de criminalista que fèiem a la Guàrdia Civil de Sant Pau, allà al Paral·lel, a les autòpsies del Clínic, o l'Institut Anatòmic Forense i a les classes a Egara de Mossos, hi havia vist coses sorprenents. No, no eren els armaris on guarden les porres, ni les quadres dels cavalls que cita sempre Samper quan parla de manis.

Vaig quedar parat quan vaig saber que hi havia una base de dades d'empremtes... d'orelles! O que molts delinqüents actuaven descalços perquè no els identifiquessin per les vambes. Aquests són els que van en silenci, amb guants, s'enfilen per una paret, entren a l'habitatge i el primer que fan és anar a la nevera i agafar una cervesa. Llencen la llauna a la brossa, la poli n'analitza l'ADN i, au, cap a la furgoneta!

Però el que no havia vist mai és que es detingués algú per la seva olor. Jo ja n'hauria detingut més d'un a l'autobús o al metro i, si aquest és el paràmetre delinqüencial, les universitats estan plenes de presumptes. La dona diu que jo quan no surto de casa en una setmana -pel confinament o perquè he fet un article antifeixista- no hauria de ser arrestat, sinó executat a la guillotina. La qüestió és que un pobre home que havia entrat a robar a diverses cases de Portbou, en comptes d'anar a buscar la cervesa o el Whisky, anava darrere del perfum de la víctima i es ruixava com si fos el Felipe González posant-se protecció solar al seu iot. Els Mossos el van detectar per la seva forta olor a perfum. No, al Felipe no, al lladre de Portbou. Ara faré un acudit de primer de guió: «Es veu que la poli es va olorar alguna cosa rara». O sigui que aquest home el que volia era fer-se amb les colònies. De què em sona això?

tracking