Els fets no són per a riure, però jo, ho sento, cobro per fer acudits. Els sobres amb regals sinistres dels últims dies fa que canviem una mica el guió de la conversa de bar repetitiva dels últims anys. Ens passem la vida parlant de la Covid, la independència, els MENAS, el rímel del Bosé... Però ara tenim de nou dos bàndols: els que pensen que això dels sobres és un muntatge, com les columnes que apareixen abandonades per tot el món, i els que pensen que hem d'anar amb cura. Amb «cura» del català, en castellà hi hauríem d'anar si no portem la mascareta i ens confiem ara que tenim posada un 52 per cent de la vacuna de l'Astrazèneca, o sigui, la d'Hacendado. Que si et fa mal el cap dos dies després corres al notari a fer testament. A mi, l'únic efecte que m'ha produït és que encara penso més bajanades.
Crec que agafaré uns carquinyolis fets amb cues de pansa i les ficaré dins un sobre dirigit al guapo que mana al Congrés. Diuen que milloren la memòria: la històrica i la d'aquella taula de negociació que, clar, com que han estat tancats els restaurants no tenien reserva. La meva amenaça serà més subtil, hi posaré una noteta que digui: «los catalanes hacemos cosas». Jo crec que ja, amb això, s'espantaran i ens permetran fer un referèndum. Tinc una idea collonuda: mireu, podem fer votar la gent als restaurants en comptes dels col·legis. Hi hauria una taula de negociació amb un socialista i un indepe a cada restaurant, i a cada taula hi posaríem una urna. La gent aniria votant mentre ells dinen i parlen de les seves coses. Per cert, tornant a les columnes metàl·liques, he comptat que ja en són cinc. Hòstia! No serà la «Quinta columna», que torna.