Dec ser de les poques persones que fa Teletreball que ha treballat a la tele. Si no heu agafat el joc de paraules és que el confinament us ha tornat com el Toni Cantó. Que he vist que el Pérez-Reverte diu que no hi ha millor polític al món que el de Siete Vidas. He estat amb les celles arrufades i gratant-me la barba durant mitja hora pensant què li deu haver passat a aquest home... i a l'altre. De fet, he quedat amb els ulls de Marty Feldman quan un amic -que era normal fa uns dies- m'ha dit que el que diu Javier Cercas és veritat. Llavors he pensat que tot això del teletreball ens està fent mal. Diuen que és conseqüència del que anomenen «fatiga de Zoom», que jo em pensava que només els passava als fotògrafs de premsa que portaven aquells objectius més grans que els dels republicans i els «juntspercateros».
Ara, a les classes de la universitat, i no dic quina perquè m'expulsaran, diuen que hem de fer exàmens amb la càmera posada. I ens gravaran! Que a mi se m'ha acudit que la dona faci una broma i entri a l'habitació cridant: «Xato, on posem el cadàver de ma mare?» Segurament vindria a casa la brigada que destrossa portes sense ordres judicials, i m'apallissaria davant la càmera per al gaudi dels companys i professors. Mira, si no m'he fet famós amb tants anys de premsa, tele i ràdio, ara em coneixeran per les meves respostes sobre el Constitucional. Probablement també m'expulsaran per les meves respostes, perquè havia passat moltes nits a l'hotel Mindanao de Madrid i per la finestra veia aquell edifici que sembla un pastís d'aniversari. He començat parlant del teletreball i he acabat parlant dels que no treballen, ni amb tele, ni sense.