Ara que els de la URV han aconseguit que sàpiga què va passar amb Macià i el seu Estat Català, la República i la monarquia... poso la tele i veig que hi ha un merder més gran que el que va muntar el 18 de juliol Paquito el Chocolatero.
He de reconèixer que m'he perdut. No mires la tele durant cinc hores i, quan tornes, el país ha canviat. I El País, amb majúscules, també. Al meu cervell donen voltes paraules i conceptes barrejats: la Laura Ingalls, el Pablo Iglesias, la Isabel Díaz Ayuso, Mariano Noniano, Acebes, Bárcenas, Teo va a l'Assemblea de Múrcia, arrimada al penya-segat, Casado a les bodes de sang, Aznar Sèneca... en fi, que hi ha tants personatges i trames que no soc capaç de lligar-ho tot. Hi ha qui diu que tot ha sortit de Catalunya. Quina novetat! I la mort de Kennedy, i la desaparició dels dinosaures. Bé, això sí, perquè ja va marxar el Pujol. Quin embolic, qualsevol dia diran que la pandèmia ha sortit d'una granja de La Canonja.
A la tele opinen que Ciutadans desapareixerà. Però jo el rebatejaria com a Ciutadans Kane, perquè mira que fa temps que es va rodar la peli i l'única que no ha deixat el partit és la Rosebud (gag per a gafapastes). Els taronges semblen una caserna de la mili: amb tota la gent que ha passat per allà i encara no l'han tancat. Doña Inés, que jo pensava donar-li records per a la família quan tornés a Jerez i resulta que és Joe Rigoli a «¡Yo sigo!». Rivera deu estar tocant amb la Malú, però seria un bon moment per semblar-se a Iniesta i salvar el partit. Toni Cantó està a «Siete Vidas». Pablo Iglesias, baixa a l'arena per lluitar amb els lleons... ah, i amb una bona pantera.