Oblideu per un moment que estem en pandèmia pel tema del qual us parlo avui. Tinc una lectura molt particular del que és la cita prèvia: un fracàs d'organització. D'acord, som massa ciutadans que volem casar-nos, canviar de nom un vehicle, posar nom a un nen o demanar el subsidi d'atur. I, clar, diuen «ells», que no tenen tants funcionaris. Així que hem de fer els tràmits quan li surti de la patata de Prades a l'administració, la mateixa que quan et dona un termini per a qualsevol cosa, si et passes un minut, et clava una multa. Això que he escrit es veu que no ho pensen mai els polítics, ni els de Toletum ni els de Barcino.
No sé si algú s'ha adonat que la majoria de tràmits els fem des de casa, sense marejar ningú i patint més penalitats que el Lute per fer qualsevol cosa. Quan no és un certificat elèctric, és un estofat de firma autentificada. Si cada vegada treballem més nosaltres per ells i, per tant, hi ha menys ciutadans que s'acosten a les oficines del poder legalment constituït i constitucional, per què s'implanten les cites prèvies? Cony, que contractin més personal, que hi ha molt d'atur, no? Actualment poden escollir entre tres milions d'aturats, segur que entre ells hi ha algú que sap escriure i posar un segell.
Estaria bé que, quan et donen una cita prèvia, et neguessis a pagar la mossegada dels impostos de la nòmina. Així, tu donaries un TOC als qui et posen a la llista d'espera per fer-te un TAC. A veure, senyors, una mica de proporció entre administradors i administrats. Per què penseu que a Barcelona hi ha 60 jutjats de Primera Instància i a Tarragona 10? Com? Populista jo? Te la fotré... però això serà el dia que et toqui la meva cita prèvia.