Molestar o ofendre els amics em provoca diarrea. Per això, omplo el Facebook de gent que realment no ho són, per si de cas. He anat a l'Optimot a veure la definició d'amic: «Unit per l'amistat amb algú». Aquests que escriuen diccionaris són gilipolles o soc jo? Mai aclareixen res a la primera, sempre has de buscar una segona paraula: «amistat». «Estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l'amor sexual». Si la gent que em demana amistat no sent estimació per mi, què volen? Vendre'm un collar? Potser tenim lligams de sang. No pots dir mai que d'aquesta aigua no en beuré o que Julio Iglesias no és el teu pare.
Cada dia rebo cinc peticions d'amistat de desconeguts. I de vegades fins i tot d'algun animal. Ja no compto les senyores que diuen que són d'un grup d'amics que els agrada el sexe. Ara a la humanitat li diuen grup d'amics? Acostumen a ser senyores que van a talles grans del Corte Inglés, com jo, però a la part de llenceria. El problema ve quan tu no coneixes aquella persona, però és amiga de mil tres-cents amics teus. O sigui, que veus que és molt estimada per tothom, però tu no tens ni punyetera idea de qui és. Si la rebutges, ets l'únic ésser humà que li tanca les portes a aquesta persona a qui li agraden la literatura i els gats. Dirà que ets un fill de... i a continuació començarà a criticar-te com si fossis la Colau. D'això a que deixin de saludar-te per la Rambla, només hi ha un pas. I si vol que li dediquis un llibre? Total, que tu piques el botó d'«Acceptar» i, automàticament, entra un missatge que diu que si necessites un crèdit et posis en contacte amb ella. Apa, ja t'han «colau« un spam com una casa!