Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Encara estem lluny de la plena igualtat entre homes i dones. De fet, i no vull ser catastrofista, encara estem lluny de la plena igualtat entre els éssers humans. Encara són habituals les situacions de greuge entre els qui tenen al seu abast tots els recursos per desenvolupar un projecte de vida i els que els han de pidolar. La pobresa i l'analfabetisme han mutat a formes més camaleòniques com a efectes col·laterals d'un teòric Estat de Dret on, amb la llei a la mà, totes i tots som iguals. L'accés lliure i just a l'aliment del cos i de l'esperit és encara una cursa d'obstacles per alguns col·lectius. La celebració ahir 8-M del Dia Internacional de la Dona ens ha recordat la feina pendent que hauríem d'entomar amb decisió avui 9-M. Malauradament, al calendari hi ha moltes altes de dies internacionals a favor de les causes més diverses i, si no vaig errat, cap baixa. Baixes que voldrien dir que s'han assolit i consolidat els objectius perseguits.

Els casos de violència de gènere i el discurs demolidor d'alguns partits d'extrema dreta són una xacra impròpia d'una societat presumptament civilitzada. Les últimes dades de l'Observatori per la Igualtat de Gènere diuen que el 42 per cent de les dones que són elles principalment qui fan les feines de la llar. O que el 70 per cent de les dones ocupades fan feines d'oficina i que només un 39 per cent ocupen càrrecs de direcció.

La informació recollida per l'Observatori també indica que tot i que les dones representen un 44 per cent de les regidories dels nostres ajuntaments, només un 22,9 ostenten la vara de les alcaldies. I les estadístiques globals de Catalunya conviden a un cert optimisme doncs, segons dades de 2018, l'Índex d'Igualtat de Gènere se situa en el 72,4 per cent, pel damunt de la mitjana europea que és del 67,9. Totes aquestes dades acrediten que s'està avançant però la justícia no serà plena fins a arribar al 100.

Més enllà de les flagrants tragèdies i les desigualtats retransmeses pels mitjans de comunicació diàriament, fixem-nos, amb els ulls i el cap ben oberts, en el nostre entorn més immediat i trobarem una constel·lació de convencions i pràctiques arrelades en les nostres rutines que dificulten i alenteixen l'assoliment de la igualtat plena entre homes i dones.

Aquests desajustos entre la teoria apresa a la família, l'escola, els llibres i el carrer i el comportament es manifesten en les relacions de parella, les laborals, les socials, les estètiques i les ètiques. Els mecanismes culturals de supervivència en qüestió de gènere sovint ens impedeixen veure amb claredat que és el que ens estem jugant i limiten les accions transformadores.

Més fets i menys paraules. La resta són excuses.

tracking