Després de passar deu dies acampat a l'ermita de Sant Gregori de Falset, nu, davant d'un foc d'encens, he arribat a la conclusió que el problema d'aquest país és la «interpretació». I no parlo del mètode Stanislavski ni del que fan els polítics en campanya. No funciona res perquè sempre hi ha una excusa favorable a qui interpreta.
Per exemple: el cas Hasel. Per a uns és llibertat d'expressió, per a d'altres, tocar elements «sensibles» a les lletres de cançons ha de rebre pena de presó. Aquests últims es justifiquen en què van «interpretar» el Codi Penal. I qui modificar el codi per penalitzar això, també va interpretar que un país es governa des de la censura i la por. Anem més enllà: qui decideix quin dret és fonamental i quin no? Doncs uns altres que també interpreten a la seva manera. L'autodeterminació és un tema d'interpretacions, per a uns és un dret i per a d'altres és la intenció de trencar l'statu quo. Quan un policia et tira a terra i t'emmanilla és perquè «ell» interpreta que és proporcional. A continuació, emet un informe dient que ha estat necessari perquè ho ha interpretat així. Després, el jutge interpreta que el policia té raó, perquè el poder legislatiu interpreta que els cossos de seguretat són fidels a l'ordre, com els de Linares. A l'ordre del cop de puny.
Senyors, faré una proposta que farà que advocats, jutges, fiscals i venedors de manilles es posin les mans al cap. Deixeu d'una vegada de crear reglaments i lleis que poden ser interpretables, perquè l'abús seguirà sent excusat en la interpretació de la norma. Per exemple, aquest article és genial i segur que algú creu que és una merda. També és una interpretació.