Diari Més

Tribuna

Si tu no hi vas...-Si tu no vas...

Exregidor d'Altafulla

Creat:

Actualitzat:

L'encertat eslògan socialista de les generals de 2008 sembla que serà el gran ressort de cada sector electoral per anar a votar en les difícils circumstàncies del 14-F. Un 14-F que ja crèiem ajornat i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)–secció contenciosa-administrativa– ha decidit restaurar en un auto tan criticat com gens llegit.

El ressort d'anar a votar per por que els altres et passi la mà per la cara neutralitzaria la por alarmista de participar en unes eleccions dins la tercera onada de la pandèmia.

Per tant, anem desgranant les pors respectives, de cada oferta electoral i amb quins eslògans l'atien. Per ordre de pes al Parlament ja esgotat.

Cs sap perfectament que va guanyar com a referent dels qui nodrien l'anomenada abstenció diferencial. S'erigí en insospitat refugi del qui de sobte en dos mesos (setembre i octubre de 2017) se sentien exclosos d'una societat per raons de pertinença –tant espanyola com catalana–, per la pèrdua d'una normalitat esberlada pel pas del catalanisme plural a l'independentisme accelerat. L'èxit de Cs el desembre de 2017 no tenia cap viabilitat de formar govern alternatiu, però s'autodestruí quan la líder Inés Arrimadas s'apuntà com a cap de llista al Congrés, deixant orfe els seus votants al Parlament però sobretot en no acceptar Cs pactar amb Pedro Sánchez. Després de les nits de violència contra la sentència del Tribunal Suprem (TS), el refugi Cs es desplaçà a Vox. Cs ha passat de rebre els vots del pànic a la culminació procés a sentir-lo la seva direcció, supervivent a trasllats i fugues. Previsions de ruïna electoral, amb pèrdues en tres direccions: l'abstenció diferencial restaurada perquè benauradament el clima ja no és de la tardor de 2017; la radicalització en Vox i un retorn al PSC –no tant com s'esbomba. Eslògan: si no votes Cs, el PSC farà un tripartit. El PP vol fer imaginar un escenari d'aliances a BCN semblant al de Madrid

Junts, depurant sense escrúpols el PDeCAT, triomfant els candidats més sectaris manté les essències de confrontació i prou que es presenta volent sumar tant el vot convergent tradicional amo-mestressa de Catalunya com el cupaire –amb una increïble força entre la funció pública catalana. La seva cap de llista (darrere de PuigDencàs) atia la falsa por al suport de Vox a Illa (joc brut coincident amb la cap de llista dels Comuns); i exposa el cas de la investidura de Colau, mercès als vots feixistes de Manuel Valls. He de ser sincer: la meva por és que Junts mantingui un paper determinant en la política catalana (de tensió permanent). No admeto la inestabilitat crònica provocada per socialment privilegiats, sense aturador en les seves ambicions i monopolis.

A diferència de Cs i dels protagonistes electorals de Junts, ERC segueix governant els conflictes sanitaris, els econòmics i els de la divisió entre socis. El malson recurrent és que Junts no els torni a prendre el pa del cistell i per tercera vegada. La data de finals de maig imaginaven que coincidiria amb un millor panorama que premiés la seva responsabilitat de govern. Sóc dels admiradors de Pere Aragonès i, especialment, del company de generació Pep Bargalló. El PSC governem amb ERC a Altafulla. Em sap greu que precisament ells mobilitzin contra una fantasiosa «operació d'Estat» d'afavoriment del TSJC a l'«efecte Illa». Tanta paranoia de «repressió» a cada decisió judicial que margina de l'agenda els indults als encara polítics presos?

Illa fa por als socis de l'actual govern. Perquè vivim dins d'unes bombolles demoscòpiques on les dades es creuen predictives quan són més aviat referències que creen atmosferes per capgirar-les. El perfil discret i sobretot sense una concessió a l'extemporani i a la conflictivitat afegida prou que té un lema: «Un sentiment reparador i un nosaltres. Deixar de parlar d'uns i altres».

No reflecteix una por sinó una esperança. Tant de bo ens amarés les ànimes. No serà per la feinada que ens espera. Illa des del ministeri ha demostrat un federalisme cooperatiu i asimètric que prou reclamen les relacions de la Generalitat amb els ajuntaments. Així com la concertació social amb els sectors econòmics afectats per les restriccions.

tracking