Escolteu una cosa: per què no eliminem el Congrés, el Senat, els Parlaments, les Diputacions, els Ajuntaments, els Consells Comarcals, els consells de «ta» mare i fem directament que siguin els jutges els qui portin el país? Entre juntes electorals, superiors, suprems, mercantils, penals, civils, competència, Don Cicuta... crec que ja ens queden poques coses a decidir als ciutadans i als polítics. No estem en un estat amb separació de poders, estem en una estructura d'eliminació de poders.
Ja sabeu que estic estudiant Dret i segons quines lliçons de la Història del Dret em recorden el que estem vivint ara. Com quan el rei posava al damunt de la taula una llei i deia «això és el que val». I a cagar qui el critiqués. Quedo molt sorprès quan veig persones il·lustres, erudites i amb una formació sòlida, vaja, que no són paios drogats a una rave, defensant les decisions que ha pres la justícia en aquest país en els últims anys. Sí, em refereixo al Sandro Rosell, els CDR, el rei emèrit, el Cuixart, el Boye, aquella decisió sobre les hipoteques que van revertir, l'Estatut... Segueixo? Dic jo que et pots estimar molt l'Status Quo (la banda de rock no, l'altre) i anar a dormir cada dia amb un llibre del Vicente Vallés... Però, coi, quan van fer el doctorat devien tenir una part lògica al seu cervell que els ajudava a raonar. Si fins i tot els creadors de Netflix ja estan fent crítica d'aquest país amagats sota la ficció. Jo ja no sé com podrien començar a raonar, potser si els convido a cubates o anem de birres... El que ja em sembla absolutament inacceptable és que el Lidl no pugui vendre més Thermomix. Sí, fills, sí, també ho ha decidit un jutge.