Diari Més

Creat:

Actualitzat:

La productora El Terrat del nostre estimat Andreu compleix 30 anys. Fa temps que ja no escric per a ells, però no puc evitar reconèixer que m’han quedat a l’ànima, com si fos un antic festeig.

Vaig entrar allà tímid, sense tenir molt clar què aportaria un periodista de successos a una fàbrica de rucades. Era una qüestió de fe: la que havies de tenir en tu mateix i la de la religió de l’humor, de la qual soc creient. Al cap de pocs dies d’entrar a aquell loft de Còrsega amb Bailèn, va arribar el moment del pànic. El telèfon de la meva taula va sonar: era la Susana González, productora al Terrat de Ràdio: «L’Andreu vol que et truquem durant el programa». No hi havia guió, ni res preparat... Què collons volia? Jo parlant pels micros de la SER de Ràdio Barcelona! Aquella colla de genis destralers: l’Oriol, el Fermí, el Santi Millán, el Jose Corbacho em ficarien a la Thermomix si no era ràpid i enginyós. Fa divuit anys d’allò, però, a una presentació de la Cinta Bellmunt, l’Oriol em va dir que encara ho recordava.

Felicito la gent d’El Terrat especialment perquè sé que, com jo, han passat per moments de glòria i per moments de Glòria Serra. L’última cosa que vaig fer amb ells va ser el 2004, fent el pallasso al teatre d’Ordino en un programa que presentava el Graset. Cada nit, al llit de l’hotel d’Andorra, em preguntava què havia fet a la vida per haver passat d’entrevistar el Jareño a fer riure 500 persones al teatre i 70.000 a la tele. El Terrat fa 30 anys i jo en faig 60. Aquella ermita amb escolanets fent acudits hauria de ser ara una basílica i, com que també hi havia la Maite Buenafuente, s’hauria de dir la Sagrada Família... de l’humor.

tracking