Quan escric, viatjo mentalment pel temps. Ja sabeu que, de tant en tant, em posseeix l’esperit de Joanot Martorell i escric en català antic, o vaig al futur de la mà del Doc i el Marty. Vull dir els de «Retorn al futur», no és un renom afectuós del conseller del PP, tot i que aquestes sigles em fan viatjar als anys setanta. Ahhh, quina nostàlgia, una època en què Suárez li deia a la Victoria Prego que no es va organitzar un referèndum per decidir si els espanyols volien monarquia o república, «Porque lo hubiésemos perdido». Que grans! Potser per culpa d’això -del no al referèndum- un pagès de l’Empordà les subvencions les han de concedir els del barri de Salamanca.
Com que també soc de treballar a la nit, he unit els dos conceptes: viatge i nit, per adonar-me què estic cometent una il·legalitat, perquè en certa manera incompleixo el toc de queda. Ja m’espero que d’un moment a l’altre piqui a la porta l’urbano que em va posar la multa de la moto sobre la vorera, per posar-me una altra sanció greu inventada. Aquesta vegada el paperet dirà: «Per sortir de casa mentalment i de nit». Com que després presentes un munt de recursos i ni se’ls miren, com a mínim tindran papers per netejar-se el cul, ara que tornarem a patir carències «celulosítiques» al Mercadona. Aquests dies se sent molt això de: «sé que m’he fet gran perquè l’estat de setge no m’afecta, ja fa molt que no surto de nit». A mi no és que no m’afecti, és que no surto de casa en tota la setmana. Això del teletreball és collonut, bàsicament perquè no cal que et rentis mai, i acumules porqueria com la que hi ha sota les catifes de la direcc... Vaja! Quina mala sort, se m’ha acabat l’espai.