Miraaacle! Una absolució

Moisés Peñalver

Moisés Peñalver

Ni Félix Rodríguez de la Fuente als seus millors temps hauria trobat una espècie tan difícil de veure. Es tracta de l’absolutionem imponebantur una rara espècie que abans existia als tribunals espanyols, però que havia desaparegut i es pensava que s’havia extingit... fins ahir. Tots els ornitòlegs del país esperen avui que aparegui una altra vegada per fotografiar-lo i que quedi en el record. Hauríem de mirar d’unir l’absolució i l’in dubio pro reo (en cas de dubte a favor del pres) perquè naixessin híbrids que no permetessin les acusacions falses, les presons provisionals llargues i, en general, les injustícies per motius ideològics. Ja, ja ho sé, que si la Constitució Imperial, que si el pretor... aquest conte ja me’l sé. Cada nit quan em retiro de la meva activitat diària, ve l’Iceta i me l’explica perquè m’adormi plàcidament.

He de reconèixer que abans del moviment sísmic amb epicentre a l’Estatut retallat, la Concha Espejel em queia bé. En veure ahir que, com a presidenta, havia emès una sentència absolutòria, va tornar a mi la fe en aquella magistrada a qui vaig conèixer a principi dels 90 en llargs judicis penals. Era una dona forta.  Després he sabut que l’únic vot particular contrari és el d’ella, i he tornat a visualitzar-la més com les tacañonas de l’«1,2,3». És evident que si tens un marit que és un coronel de la Guardia Civil, el Pérez de los Cobos i el Tácito han de ser per força vistos amb simpatia. M’imagino arribant a casa: «¡Cariño! He absuelto a Trapero». «¿No has podido hacer nada para evitarlo?» «He dado un voto particular en contra». «Bueno, algo es algo, ¿qué tenemos para cenar?» «Hoy toca cabeza de turco al horno».